Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 8 d’abril del 2017

El massís de Peñas Blancas i la Reserva de la Biosfera de Bosawás (Nicaragua), 2ª part

La cascada Arco Iris vista des de la part superior del massís de Peñas Blancas (Nicaragua)

Després d'explorar la falda del massís de Peñas Blancas, avui toca ascendir fins a la part alta, a més de 1600 metres d'alçada, i aquest cop ens farà de guia don Chico.
Don Chico és el propietari de les terres que hem de creuar per accedir fins al cim de la muntanya i al magnífic bosc primari que podem trobar a la cara nord. Aquest senyor s'encarrega de mantenir obert un sender espectacular que va serpentejant pel penya-segat, el qual no és apte per gent que tingui vertígen.
Gràcies a diversos trams d'escales de fusta que faciliten el pas pels punts més difícils, es pot accedir a un magnífic mirador que ens mostrarà les valls esquitxades de pastures i clapes de conreu,  juntament amb les muntanyes cobertes de selva.

Don Chico a part de guiar-nos, també allotja visitants i serveix menjar a la seva casa, per tal de diversificar la seva economia. El seu estat de salut, amb setanta anys a l'esquena, és envejable.

Pujant un tram d'escales instal·lat al penya-segat amb don Chico.

Don Chico ens explica algunes característiques de la flora exhuberant que podem observar al llarg del camí d'ascens.

Aquí el veiem pujant una liana com si res. Fixeu-vos amb el tamany de l'arbre, un dels molts exemplars espectaculars que podem veure en aquest bosc primari. 

Una de les parts més boniques d'un viatge és poder parlar amb la gent del territori i que t'expliquin les particularitats del lloc on viuen...i aquest cop la informació que em proporcionà va ser la més enigmàtica i sorpenent de tot el viatge.
Molts cops, quan la nit és asserenada, don Chico i altres habitants de la zona han pogut veure allò que ells anomenen " los diamantes ".
Los diamantes no són pas pedres precioses, sinó que es tracta d'unes curioses esferes lluminoses que creuen el cel nocturn de nord a sud per sobre el massís de Peñas Blancas. Aquestes llums de colors brillants, viatgen més ràpid que un avió i realitzen moviments erràtics que són impossibles de realitzar per una nau convencional, a més, els suposats aparells no emeten cap so i desapareixen de sobte...ens trobem davant d'un cas ovni?

El camí va pujant pel penya-segat a través d'indrets espectaculars.

Una vegada arribem a dalt del penya-segat ens envaeix una alenada d'aire fresc i puríssim que et transporta a un dels pulmons del planeta Terra: La Reserva de Bosawás.
Aquest extens bosc tropical es troba en el departament de Jinotega (frontera amb Hondures), compartida per la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN) i en una petita part pel departament de Nueva Segovia, a Nicaragua. Va ser declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco a l'any 1997.
El seu nom deriva dels noms riu Bocay, turó Saslaya, i riu Waspuk. La primera reserva va ser fundada el 1954.

Al llarg del camí podem apreciar moltes espècies d'ocells, com aquest "mochuelo mínimo" (Glaucidium minutissimum). Amb 779 espècies d'ocells registrades, es pot afirmar que la biodiversitat d'aquest país és espectacular. 

Un ocell que no he pogut identificar (si algú el reconeix que m'ho faci saber).

Petjada d'un jaguar (Panthera onca). Durant l'excursió per la selva també vàrem tenir la sort de trobar algunes petjades de jaguar, com a indicatiu de l'excel·lent estat de conservació de l'indret. Durant la matinada anterior va estar plovent, amb la qual cosa les petjades eren fresques. Cal destacar que aquest magnífic animal és molt difícil de veure, amb la qual cosa podem estar contents si veiem les seves petjades.

Constitueix la major reserva forestal de Centreamèrica i la tercera major a nivell mundial, i és un dels millors exemples de bosc tropical humit i de bosc nuvolós de la regió, englobant també àrees de mitjana alçada fins als 1650 metres que s'arriba al seu punt més alt.
Tot l'entorn també ha estat declarat parc nacional i per la reserva hi passen innombrables rius tributaris del riu Coco, destacant el riu Bocay i el riu Waspuk.
Forma, al costat de la Reserva de la Biosfera de Rio Plátano (8000 km²) i altres àrees boscoses a Hondures, un bloc continu de selva tropical. Uns 50.000 km2 (30.000 a Hondures i 20.000 de la reserva Bosawás a Nicaragua), que suposen la segona selva més gran de tot el continent americà i l'hemisferi occidental.
La zona nucli està composta pels territoris situats a la part sud del curs mitjà del riu Coco, amb una àrea aproximada de 7.441 km2, ocupant principalment la regió del riu Bocay, Turó Saslaya i riu Waspuk.
La zona de contenció (més de 12.000 km2) està delimitada pels límits administratius dels sis municipis adjacents (Bonanza, Siuna, Waspam, Waslala, Wiwilí i Cuá-Bocay, els quals comparteixen fronteres comunes amb el nucli de la reserva.

Vista del bosc nuvolós.

Vistes des del cim de Peñas Blancas. S'observa el color blanc de les roques del penya-segat que donen nom a l'indret.

El bosc primari conté arbres colossals.

L'aigua brolla per tot arreu.

Bromèlies penjades d'un arbre.

La reserva va ser declarada com a tal el 1979, però a causa de la guerra d'intervenció nord-americana no se li va donar una continuació.
El 1991, acabada la guerra, es va començar a estudiar la reserva. El 1997 va ser declarada Reserva de la Biosfera.
A l'any 2000 molts colons s'hi van assentar i començaren a talar el bosc, per això, a l'any 2003, el govern va declarar 6 territoris indígenes a la zona nucli per evitar la tala de més arbres.
En aquest moment 21.000 indígenes van rebre el títol de possessió del 7% del territori nicaragüenc. No obstant això, la desforestació il·legal continua en alguns indrets.

Zona de pastures.

Vàrem tenir la sort de poder veure una bonica serp falsa coral creuant un camí.

El clima de la regió meridional d'Hondures i de la part septentrional de Nicaragua és propici per al desenvolupament dels boscos nuvolosos de muntanya i de selves tropicals a les terres baixes.
Aquí s'hi desenvolupa aquesta gran massa forestal extremadament rica en espècies de plantes i animals. A Bosawás, la major zona forestal es troba en el seu nucli i està formada per selves equatorials i selves de muntanya, però a la zona de contenció la selva ha estat talada i cremada de tal manera que en els darrers anys ha disminuït la seva coberta vegetal de 12.000 km2 a uns 3.000 km2 (incloent boscos de pi), als quals se li han de sumar uns 7.800 km2 de selva verge a la zona central.

Vista de l'impressionant massís de Peñas Blancas cobert de selva.

Tot i trobar-nos a l'estació seca, els rierols sempre porten aigua. 

En total, les selves i boscos de pins de la reserva abastaven uns 14.000 km2, però el pas de l'huracà Fèlix va destruir part del bosc i la superfície forestal s'ha reduït a uns 10.500 km2.
S'han identificat 270 espècies de plantes; moltes de les quals tenen atributs alimentaris, ornamentals i medicinals.
Bosawás és un punt de convergència de fauna del Nord i Sud-amèrica i posseeix una enorme riquesa en organismes tant invertebrats com vertebrats. La selva tropical és el bioma més ric del planeta i s'estima que a Bosawás s'hi troben el 13% de les espècies conegudes.
Encara es té un escàs coneixement de les espècies que habiten a Bosawás. No obstant això, des que es van començar les investigacions a les zones verges de la reserva, s'han trobat 200 espècies d'animals vertebrats i invertebrats.

Una falguera arbòria. Aquestes plantes són autèntics fòssils vivents i assenyalen que l'indret on creixen no ha estat alterat per la mà de l'home. Ja existien fa 300 milions d'anys, durant el Carbonífer, i van conviure amb els dinosaures.

La reserva posseeix colònies de quetzals significatives numèricament a Mesoamèrica. Pel que fa a l'avifauna, s'hi troba present una de les àguiles més grans del món, l'àguila harpia (Harpya harpija); així mateix hi ha una població definida de guacamays escarlata (Ara macao).
També hi ha els principals depredadors (puma i jaguar) i l'herbívor més gran de Mesoamèrica, el tapir o danto.
Tot i que encara estan poc estudiats, es calcula a grosso modo l'existència de 100.000 a 200.000 espècies d'insectes.

Begònia.

Vistes des del cim de la muntanya.

Al llarg del camí trobem una infinitat d'espècies botàniques.