La primavera astronòmica començarà avui dilluns 20 de març a les 11 hores i 29 minuts. Aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores, i acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu.
Com sempre, cal recordar que l'inici de les estacions es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celeste en el seu moviment aparent cap al nord. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de primavera. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la tardor.
En aquesta època de l'any veurem com els dies es van allargant de forma molt ràpida. A les latituds de la península, el Sol surt pels matins un xic abans que el dia anterior i a la tarda es pon després. Com a conseqüència d'això, a l'inici de la primavera el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia a la latitud de la península.
D'altre banda, aquest cop no es produiran eclipsis, ni fenòmens astronòmics destacables durant la primavera.
La primera lluna plena de la primavera es produirà l'onze d'abril, siguent el diumenge següent (16 d'abril) el Diumenge de Pasqua. En aquesta primavera es donaran dues llunes plenes més: el 10 de maig i el 9 de juny.
Durant la primavera els planetes Venus i Saturn seran visibles a alba. Saturn serà visible tota la nit al mes de juny, Júpiter serà visible tota la nit al començament de l'estació i a mitjans d'abril començarà a ser visible al capvespre al costat de Mart, un planeta que serà visible durant tota la primavera al cel vespertí.
La pluja de meteors més important de la primavera sol ser la de les Eta Aquàrides, el màxim es dóna al voltant del 5 de maig.
Pel que fa a les constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit l'Óssa Menor, el Drac, Cefeu i el Lleó (Leo).
Quan la nit sigui més fosca degut a la Lluna nova, es poden intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com a nebulosa del Cranc (Messier 1).
Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estrellada que constitueix la Via Làctea.
El canvi d'hora es produeix, com és habitual, en iniciar-se l'últim diumenge de març. A les 2 de la matinada del diumenge 26 de març caldrà avançar el rellotge fins a les 3, amb la qual cosa aquest dia tindrà, oficialment, una hora menys.
