Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 5 de setembre del 2016

El passat mes de juliol va ser el més càlid des de l'any 1880

El passat el mes de juliol fou el més càlid des de la dècada del 1880, quan es va iniciar de manera sistemàtica el registre modern de temperatures. (Imatge: Goddard Institute for Space Studies (GISS), NASA)

El passat mes de juliol, va ser el mes de juliol més càlid a nivell global des de l'any 1880, que és quan es van començar a fer mesuramnets prou complets d'una manera sistemàtica. Així ho indiquen els resultats d'una anàlisi mensual de temperatures globals realitzat pels científics de l'Institut Goddard per a Estudis Espacials (GISS, per les sigles en anglès), ubicat a la ciutat nord-americana de Nova York i dependent del Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA .

El passat mes de juliol ha superat en 0,1ºC els anteriors rècords de calor aconseguits en els mesos de juliol de l'any 2015, 2011 i 2009.

"No ho va ser per un marge molt ampli, però juliol del 2016 ha estat el mes més càlid des que es va iniciar el registre modern a l'any 1880", destaca el director de l'GISS, Gavin Schmidt. "Sembla una certesa quasi segura que el 2016 també serà l'any més càlid del que es té coneixement".

Aquest passat mes de juliol que ha superat l'anterior rècord de calor, és una continuació d'una inquietant sèrie de 10 mesos consecutius (des d'octubre del 2015) que han establert nous rècords d'altes temperatures mensuals. En comparació amb les d'anys anteriors, les temperatures globals més altes de juliol del 2016 van ser més pronunciades a l'hemisferi nord, i en particular a prop de l'Àrtic.

La tendència a llarg termini a l'escalfament global ha estat impulsada per les creixents concentracions de diòxid de carboni i d'altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, que atrapen la calor i la retenen, en comptes de permetre que bona part d'ella s'escapi fora del planeta.

L'equip del GISS prepara les seves anàlisis de temperatures, a partir de dades disponibles de manera pública obtingudes per unes 6.300 estacions meteorològiques d'arreu del món; per instruments situats en vaixells i en boies que mesuren la temperatura de la superfície del mar; i per bases científiques a l'Antàrtida.
Aquestes dades en brut són analitzades usant mètodes que tenen en compte la diversa separació entre les estacions de mesurament de temperatura a tot el globus i els efectes d'escalfament urbà que podrien distorsionar els càlculs generals. Hi ha prou observacions des del 1880, com per produir un registre de temperatures globals raonablement precís. Abans d'aquesta data, les incerteses (degudes en bona part a buits en la cobertura geogràfica) s'incrementen substancialment.