A l'any 1888, el gran explorador noruec Fridtjof Nansen va travessar per primera vegada la immensitat gelada de Groenlàndia valent-se només de la seva resistència, la seva voluntat i un parell d'esquís que ell mateix va dissenyar per a la travessia. Nansen va ser un pioner en aplicar i adaptar les tradicionals tècniques esquimals a les modernes expedicions àrtiques, i va obrir el camí a nombrosos aventurers que durant les següents dècades van seguir la carrera per la conquesta dels pols.
Des de finals del segle XIX fins a les més recents expedicions polars, els museus de tot el món acullen un extens catàleg pictòric i fotogràfic que forma part d'una de les aventures més fascinants de la humanitat. No obstant això, aquest gegantí arxiu fotogràfic ens pot ser molt útil, no només com a memòria inesborrable d'aquelles èpoques d'exploració, sinó per comprovar com el pas del temps ha tractat a aquests gèlids paratges àrtics.
L'investigador danès Anders Björk, al costat d'un equip de conservadors i historiadors del Museu d'Història Natural de Dinamarca a Copenhaguen, estan desenvolupant un projecte realment interessant: es tracta de treure a la llum gairebé dues-centes mil fotografies antigues de l'arxiu d'imatges de la institució, per estudiar com s'han comportat les glaceres i les plataformes de gel a Groenlàndia des del segle XIX.
L'escalfament global està afectant especialment a les zones àrtiques, i només a Groenlàndia s'estan perdent aproximadament 200 milions de tones de gel cada any. Un fet que ens hauria de preocupar ja que si es fongués tot el gel que hi ha a la gran illa, el nivell del mar podria pujar fins a sis centímetres abans de finals d'aquest segle.
Per descomptat, fer prediccions i simulacions de futur és un camp realment complicat; es necessita analitzar molta informació i desafortunadament tan sols comptem amb dades de satèl·lits des de fa uns quaranta anys. Per aquesta raó, el treball de museus com el de Dinamarca, està sent de molta utilitat per comprovar el canvi experimentat per les glaceres durant els primers anys del segle passat i realitzar projeccions més properes i fiables.
A més, el treball d'arxiu de l'equip d'historiadors d'Anders Björk, s'està completant amb la tasca d'investigadors danesos de les Universitats de Copenhaguen i Aarhus que porten fotografiant Groenlàndia des del 2010, buscant les mateixes localitzacions i el mateix punt de vista que les fotografies dels anys trenta conservades al Museu.
Les composicions fotogràfiques que veiem en aquest article corresponen a fotografies preses el 1933 i pertanyen a diverses glaceres de Groenlàndia, com la glacera Mittivakkat o la de Tunu, comparades amb l'estat actual del gel.
La col·lecció d'imatges de la dècada del 1930 inclou, a més, unes 10.000 fotografies aèries que es van realitzar des d'un hidroavió a 4.000 metres d'altitud. Ara, Björk i els seus col·legues estan utilitzant aquestes imatges antigues i les estan combinant amb les fotografies recents sumades a les observacions de satèl·lit, aconseguint així un registre detallat de com han canviat un total de 132 glaceres a Groenlàndia en els últims 80 anys.
Els resultats no són gens favorables, i confirmen que centenars de glaceres de Groenlàndia han disminuït la quantitat i el gruix del seu gel en l'últim segle, sent aquest descens molt més pronunciat en les últimes dues dècades.
Referències científiques i més informació:
Quirin Schiermeier "180,000 forgotten photos reveal the future of Greenland 's ice" Nature
