Tot i que aquest any l'hivern meteorològic brilla per la seva absència, l'hivern astronòmic ja truca a les portes. Aquest dimarts 22 de desembre, a les 5h 48m, entrarem a la nova estació, la qual tindrà una durada de 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 març del 2016 amb el començament de la primavera.
Com sempre, cal recordar que l'inici de les estacions ve donat, per conveni, quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica on el Sol arriba a la seva posició més austral. Aquest dia el Sol arriba a la seva màxima declinació Sud (-23º 27 ') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, i per això, aquesta circumstància també s'anomena solstici ("Sol quiet") d'hivern. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.
Com ja vaig indicar en un article anterior, el dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia on el Sol surt més tard i aquell on es pon més aviat.
Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions es dóna també en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en què el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any. En aquesta ocasió, el màxim acostament tindrà lloc el proper 2 de gener del 2016, amb una distància al voltant dels 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (4 de juliol de 2016).
Aquesta major proximitat al Sol fa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la segona llei de Kepler) i, per tant, aquesta estació és la més curta.
Es podria pensar que el dia més curt de l'any també serà el dia en què el Sol surti més tard i es pongui més aviat, però això no és així, ja que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica.
El dia en què el Sol es va pondre més aviat fou el 8 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 5 de gener del 2016.
El dia 9 de març hi haurà un eclipsi total de Sol que serà visible a Sumatra, Borneo, Illes Cèlebes i oceà Pacífic, i serà visible com a parcial a l'est d'Àsia, Austràlia i el Pacífic.
La primera lluna plena de l'hivern, com ja vaig comentar, es donarà el 25 de desembre. Les dues següents es donaran el 24 de gener i el 22 de febrer del 2016.
Venus, Mart, Júpiter i Saturn seran visibles a l'alba i Urà el veurem al vespre.
La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es dóna cap al 3 de gener.
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, l'Óssa Menor i Cefeu. Les constel·lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest període van d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i l'Óssa Major; per sota, Orió.
Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirius, Artur, Vega, Capela, Rigel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pólux.
