El passat 23 de novembre del 2014, el volcà Pico do Fogo ( 2830 msnm ) situat a l'illa de Fogo, dins l'arxipèlag de les illes de Cap Verd, va entrar en erupció per primera vegada en dinou anys, llençant lava espessa i un núvol de gasos. Sortosament, per ara no s'ha cobrat cap vida, perquè els residents locals i els visitants van ser evacuats, tot i que l'erupció continua amb veritables rius de lava.
La imatge que obre aquest article va ser captada pel satèl·lit Aqua de la NASA el passat 29 de novembre del 2014. En ella veiem uns tènues rastres del plomall de gasos i cendres que surt del cràter del volcà. Més lluny a sobre l'Oceà Atlàntic, l'escena sembla estar enterbolida per fum volcànic d'aparença blavosa.
Fogo és una illa de 25 quilòmetres d'ample i s'asseu a uns 600 quilòmetres de la costa d'Àfrica. El Pico do Fogo és un estratovolcà, i gran part de l'illa està coberta pel Cha Caldera, que té 9 quilòmetres d'ample i diversos milers de persones viuen en petits pobles dins de la meitat occidental del cràter.
Segons els informes científics, la nova erupció és la més gran des del 1951.
L'actual erupció ha començat des d'un orifici de ventilació situada a la base del volcà, en el seu costat oest-sud-oest. La roca fosa s'ha anat movent de 15 a 20 metres per hora i s'estén prop de 4 quilòmetres a través del paisatge. Els sensors dels satèl·lits també han detectat emissions de diòxid de sofre abundants a la regió.
Segons el vulcanòleg Erik Klemetti, " la major part de l'activitat del volcà Fogo en els últims 500 anys s'ha produït dins de la caldera principal del volcà, i l'erupció del 1995 es va centrar a les faldes del pic ". L'erupció més forta de Fogo va tenir lloc el 1847 i va causar diverses víctimes mortals.
Les erupcions emeten fluxos de lava, encara que a diferència d'alguns volcans en escut com el Kilauea, Fogo emet diferentes roques basanites i fonolites, amb alt contingut en sílice.
L'erupció ja ha destruït dos pobles sencers, Portela i Bangaeira, i la carretera principal que hi porta també ha estat envaïda per la lava. La majoria dels edificis del parc nacional proper han estat destruïts.
Cal considerar que una part important de la terra consumida per l'erupció estava coberta de vinyes, un fet que suposa un cop dur per l'economia local, a causa de la pèrdua d'un cultiu clau.
Els rius de lava ho destrueixen tot al seu pas.
