WWF, una de les organitzacions per a la conservació de la natura més importants del món, ha presentat recentment el seu Informe Planeta Viu. La desena edició d'aquest exhaustiu anàlisi científic, mostra dades preocupants centrades en el descens dramàtic de la biodiversitat planetària i un augment notable de l'impacte de les activitats humanes. De fet, l'informe demostra que les poblacions d'espècies han patit un descens del 52% en els últims 40 anys i que la petjada ecològica ha augmentat més del doble en l'últim mig segle. En el cas de l'Estat Espanyol, el document posa en evidència que necessitaríem 2,3 planetes com la Terra per satisfer les nostres demandes si tots visquéssim com ho estem fent fins ara.
L'informe, realitzat en col·laboració amb la Xarxa de la Petjada Global, la Xarxa de la Petjada Hídrica i la Societat Zoològica de Londres, analitza la tendència de més de 10.000 poblacions de més de 3.000 espècies, reflectida en l'Índex Planeta Viu (IPV) . Aquest indicador de l'estat de la biodiversitat ha baixat globalment més de la meitat en els últims 40 anys.
Al seu torn, la petjada ecològica, l'àrea que requereix la humanitat per satisfer la seva demanda de recursos naturals, ha augmentat més del doble en els últims 50 anys. No obstant això, la capacitat de la Terra per produir recursos ha crescut a un ritme menor. Aquest dèficit ecològic està comprometent els ecosistemes, el benestar i la prosperitat de la humanitat.
Segons dades d'aquesta anàlisi, les poblacions de peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers han patit una caiguda del 52 per cent des del 1970, però les espècies d'aigua dolça són les que han patit un major descens situat en un 76 per cent, una mitjana que doble la de les espècies marines i terrestres. La majoria d'aquestes pèrdues han tingut lloc a les regions tropicals, amb Amèrica Llatina encapçalant aquesta dramàtica caiguda.
El document mostra que el major desafiament per a la biodiversitat és la combinació de la pèrdua i degradació de l'hàbitat. Igualment, la pesca i la caça també són amenaces significatives, alhora que el canvi climàtic està sent cada vegada més preocupant, amb dades que asseguren que aquest problema és responsable de l'extinció d'espècies.
D'altra banda, segons l'informe, les demandes de la humanitat sobre el planeta són un 50 per cent més del que la naturalesa pot renovar cada any. Això vol dir que, al ritme actual, necessitaríem 1,5 planetes per produir els recursos necessaris per a suportar la nostra actual petjada ecològica. Aquest panorama global significa, per exemple, que estem tallant fusta més ràpid del que els arbres poden produir-la, extraient aigua a major velocitat del que els aqüífers es poden reomplir, o emetent CO2 més ràpid del que els oceans i els boscos poden absorbir.
Desvincular la relació entre petjada i desenvolupament és una prioritat clau que apareix a l'estudi. Mentre que els països d'alts ingressos tenen una petjada ecològica cinc vegades superior als de baixos ingressos, la investigació demostra que és possible augmentar el nivell de vida alhora que es restringeix l'ús dels recursos. Els deu països que tenen una major petjada per càpita són: Kuwait, Qatar, Emirats Àrabs Units, Dinamarca, Bèlgica, Trinitat i Tobago, Singapur, EUA, Bahrain i Suècia. Espanya ocupa el lloc número 40 en aquesta classificació.
L'informe es treu a la llum una setmana després de la celebració de la Cimera sobre el Clima de l'ONU, on molts líders mundials van anunciar la necessitat d'adoptar mesures contundents contra el canvi climàtic. Les negociacions sobre un acord climàtic internacional són una gran oportunitat per controlar aquestes tendències. Cal destacar que més de la meitat de la Petjada Ecològica es deu a l'emissió de CO2 a l'atmosfera per l'ús de combustibles fòssils.
L'Informe Planeta Viu 2014 serveix com a plataforma per al diàleg, la presa de decisions i l'acció dels governs, les empreses i la societat civil en un moment crític per al Planeta. Però, a més, WWF ofereix solucions: la perspectiva "Un Planeta", que inclou estratègies per protegir el capital natural, produir de forma sostenible i consumir responsablement, a més d'assegurar una governança equitativa dels recursos i garantir una reorientació dels fluxos financers cap la sostenibilitat. També inclou casos d'èxit que demostren que la ruta cap a la sostenibilitat està en marxa, reduint la petjada i la pèrdua de biodiversitat, mentre es garanteix el desenvolupament segur i just.
Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF, va declarar: "La naturalesa és un salvavides per a l'ésser humà i, alhora, un trampolí cap a la prosperitat. És important destacar que tots estem junts en això. Tots necessitem aliments, aigua potable i aire net, arreu del món, independentment d'on visquem. En un moment en què tantes persones viuen en la pobresa, és essencial treballar junts per generar solucions que funcionin per a tots ".
