Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Parc Nacional Volcà Poás

Estany Botos situat dins un antic cràter al Parc Nacional Volcà Poás.


El Parc Nacional Volcà Poás, és un parc nacional de Costa Rica que cobreix una àrea d'aproximadament 65 km² i assoleix una altura màxima de 2.708 msnm.
Aquest punt turístic de gran rellevància conté un dels volcans actius més famosos del país centreamericà.
Ubicat dins l'àrea de conservació de la Serralada Volcànica Central, el volcà Poás té una cràter principal de 300 metres de profunditat situat a 2300 metres d'alçada, amb un diàmetre d'aproximadament 1,7 km. Aquestes característiques li otorguen el títol de cràter tipus guèiser més gran del món i el fan ser un dels cràters més extensos del planeta. La seva activitat actual consisteix en l'emissió de gasos i la presència d'una llacuna àcida. Les últimes erupcions importants del Poás van tenir lloc entre el 1952 i el 1954.


Cràter principal del volcà Poás. S'entreveuen les fumaroles i l'estany àcid entre la boira i els gasos volcànics. Es recomana visitar l'indret a primeres hores del dia, ja que amb el pas de les hores és molt freqüent que quedi cobert pels núvols que es formen gràcies a l'aire humit que ve del Carib.
Com podeu veure a la foto, això no és garantia d'èxit, ja que tot i anar-hi aviat, entre la boira i els gasos que emetia, la seva observació va ser molt complicada, de fet, conec un cas on hi han anat fins a tres vegades al llarg de les vacances i no l'han pogut veure per culpa de la boira...


Per sort, a la llacuna Botos, situada uns centenars de metres més lluny, no hi havia boira i es va poder veure bé.


La visita a aquest parc de fàcil accés, també ens permetrà observar un altre cràter més antic anomenat Botos, en referència als antics habitants de la zona. Aquest edifici volcànic no està actiu i posseeix un estany a la part central envoltat per una densa vegetació (bosc plujós).
Les aigües del Botos són de color verdós a causa de la presència d'àcid sulfúric dissolt en l'aigua i té un diàmetre de 365 metres. La seva última erupció va ser cap al 7.500 aC.
Al parc hi ha senders ben marcats per poder visitar aquests llocs, on es poden observar gran quantitat d'aus que habiten al bosc plujós.
El parc posseeix gran varietat de vida silvestre com esquirols, diverses espècies d'aus, pècaris i desenes d'orquídies.

El volcà Poás, protagonista del parc, ha entrat en erupció 39 vegades des del 1828 i té un petit estany considerat com un dels més àcids del món. L'acidesa varia segons la pluja i els canvis en l'activitat volcànica., a vegades pot arribar a un pH de gairebé 0 i, en conseqüència, aquest fet és incompatible amb la vida aquàtica. El fons d'aquest llac està cobert amb una capa de sofre líquid.
Els gasos àcids creen el fenomen de la pluja àcida i boira àcida, causant danys als ecosistemes circumdants i provoquen tot sovint irritació als ulls i als pulmons.


Mirador del cràter principal, a 2.574 msnm.


Panell informatiu de la llacuna Botos.


El gener del 2009, el Poás va estar a prop de l'epicentre d'un terratrèmol de 6,1 graus de magnitud que va matar a almenys quaranta persones i va afectar a les localitats de Fraijanes, Vara Blanca, Cinchona (la zona més afectada), la capital de San José, i la regió de la Vall Central de Costa Rica.
També hi va haver activitat eruptiva el 2009, amb algunes erupcions freàtiques menors i esllavissades de terra al cràter actiu. Les erupcions del Poás solen incloure ejeccions similars a guèisers.
A l'última dècada el parc ha hagut de ser tancat en diverses ocasions a causa de les altes emissions de gasos que hi han hagut. Existeixen un alt nombre d'indicadors que ens mostren com el volcà està donant signes d'activitat que poden esdevenir una nova erupció.

Com s'ha dit tot sovint, l'activitat volcànica pot crear noves terres fèrtils o bé provocar la destrucció del seu entorn, en una mena de cicle de creació-destrucció.
Les imatges següents ens mostren la cara més amable d'aquest fet, amb nombroses plantacions de cafè en terrasses que aprofiten les condicions favorables pel seu cultiu, gràcies al clima i les terres fèrtils generades per l'activitat volcànica al llarg de milers d'anys. Altres cultius típics de la zona són els plàtans i les maduixes.


Plantacions de cafè als turons propers al volcà Poás.


Plantacions de cafè en terrasses per eliminar el pendent del terreny.


El típic carro pintat de Costa Rica amb dos bous. Antigament era molt utiltitzat per a les tasques agrícoles.