A finals de setembre, el gel marí que envolta l'Antàrtida va aconseguir l'extensió més gran des de l'any 1979, establint-se un nou rècord.
El gel marí antàrtic es va estendre en uns 19.470.000 de quilòmetres quadrats.
L'anterior rècord, establert en 19.440.000 quilòmetres quadrats es va assolir el setembre de l'any passat.
El mapa que obre aquest article mostra l'extensió del gel marí a l'Antàrtida el passat 22 de setembre, siguent una extensió històrica, ja que mai s'havia vist una extensió tan gran des que hi han observacions per satèl·lit.
Aquest mapa es basa en dades aportades per l'instrument anomenat "radiòmetre explorador avançat de microones 2" (AMSR2). Es tracta d'un sensor instal·lat en el satèl·lit japonès GCOM-W1.
L'àmplia zona del mapa de color gris fosc coincideix amb la superfície del continent, i les zones de color gris clar pertanyen a les masses de gel de les glaceres que suren sobre l'oceà.
La línia groga mostra l'extensió mitjana del gel marí entre els anys 1981-2000. L'extensió del gel marí es defineix com l'àrea total en què la concentració de gel és d'almenys el 15%.
Segons Walt Meier, glaciòleg del Centre Goddard de la NASA, "per segon any consecutiu s'ha establert un màxim rècord hivernal". "Però tot i que és un rècord, l'extensió només ha augmentat un 3,6% per sobre de la màxima mitjana 1981-2010. Això vol dir que la diferència entre aquest any 2013 i la mitjana és de només 35 quilòmetres".
La coberta del gel marí antàrtic aconsegueix el seu mínim anual al febrer o al març, posteriorment, es va afegint gel fins a aconseguir el seu màxim al setembre o a l'octubre.
El gràfic anterior mostra la màxima extensió per cada setembre des del 1979 en milions de quilòmetres quadrats. Del gràfic podem deduir que hi ha una variabilitat d'any en any, tot i que la tendència general mostra un creixement al voltant de l'1,5% per dècada.
La imatge següent compara els anys 2012 i 2013, unes temporades amb creixement de gel antàrtic. Als anys 2013 ( línia de color negre ) i el 2012 ( línia vermella ), el gel arriba a les extensions més grans mai registrades, però només una mica per sobre de la mitjana històrica entre el 1981-2010 (línia blava). Les zones de color blau clar mostren el rang de la variabilitat natural.
Mentre els investigadors continuen estudiant les forces que impulsen el creixement modest del gel marí, es coneix des de fa temps que hi intervenen múltiples factors, com els vents de la regió, la temperatura de l'aire i la temperatura dels oceans.
La geografia de la regió i els vents es creu que són elements especialment importants. A diferència de l'Àrtic, on el gel marí disminueix, l'Antàrtida és un continent envoltat per oceà obert.
Algunes investigacions han suggerit que els canvis en el gel marí de l'Antàrtida són causats, en part, per l'enfortiment dels vents de l' oest que flueixen sense obstacles a sobre l'oceà Antàrtic.
