L'illa creada com per art de màgia a causa del terràtremol que afectà l'oest del Pakistan el passat 24 de setembre, ens segueix deixant imatges insòlites.
L'important terratrèmol va acabar deixant almenys 350 víctimes mortals i va deixar a més de 100.000 persones sense llar.
El sisme de magnitud 7,7 va colpejar la província del Balutxistan, al nord-oest del Pakistan. Enmig de la destrucció, es va crear una nova illa a prop Gwadar.
El passat 26 de setembre, el satèl·lit Terra de la NASA va capturar la imatge que obre aquest post, on es veu la nova illa que es troba a poc més d'un quilòmetre mar endins. Probablement, el creador d'aquesta illa va ser un "volcà de fang" que va fer elevar l'illa del llit marí, poc després del terratrèmol esdevingut 380 quilòmetres terra endins.
La imatge inferior, adquirida pel satèl·lit Landsat 8, mostra la mateixa zona el 17 d'abril del 2013, sense l'illa.
A les imatges de satèl·lit, els tons més clars de color verd i marró presents a l'aigua revelen l'existència d'un llit marí poc profund o sediments en suspensió.
La profunditat de l'aigua al voltant de la nova illa és d'uns 15 o 20 metres, segons el geòleg marí Asif Inam de l'Institut Nacional d'Oceanografia del Pakistan. "El sòl en aquesta zona és generalment planer, però la pendent d'aquest lloc canvia de manera abrupta", va dir Inam. La imatge superior també és prou clara com per mostrar les ondulacions d'ones paral·leles que marxen cap a la riba.
La fotografia aèria següent, presa per l'Institut Nacional d'Oceanografia ofereix un primer pla de la forma del terreny, que tindria de 75 a 90 metres d'ample i entre 15 i 20 metres d'altura. La seva superfície és una barreja de fang, sorra fina i roques sòlides.
"L'illa, en realitat és una gran pila de fang del fons marí que va emergir", segons va dir Bill Barnhart, geòleg del Servei Geològic dels EUA, que estudia els terratrèmols al Pakistan i l'Iran. "Aquesta zona del món té una geologia molt específica que li dóna unes característiques especials de cares a la formació del terreny.
Perquè es formin aquests tipus d'illes es necessita una capa enterrada de gas metà sota pressió, diòxid de carboni i altres gasos i fluids. Quan aquesta capa s'altera per les ones sísmiques (com un terratrèmol), els gasos i fluids flueixen cap a la superfície, de manera que la roca i el fang puja amb ells ".
Inam, va afirmar que en aquest cas la pressió sota terra va facilitar l'expansió del gas natural. "La principal força impulsora per al sorgiment d'illes en aquesta part del món és el gas metà a alta pressió, o hidrats de gas. A la nova illa hi ha una fuita contínua de gas metà altament inflamable a través d'un gran nombre d'orificis de ventilació".
Diverses d'aquestes illes han aparegut a la costa de 700 quilòmetres de llarg de Makran durant el segle passat, va assenyalar Eric Fielding, un científic de la tectònica de plaques del "Jet Propulsion Laboratory de la NASA".
El científic va explicar que la costa de Makran és on la placa tectònica Aràbiga empeny cap al nord i cap avall per anar per sota de la placa continental euroasiàtica. La gruixuda capa de fang i roca de la placa Aràbica es trenca i forma la terra del sud-oest del Pakistan, el sud-est de l'Iran, i la zona d'alta mar en aigües poc profundes.
"La costa de Makran no està molt poblada i qualsevol esdeveniment pot passar fàcilment desapercebut, les imatges de satèl·lit són extremadament importants", va dir el Inam."Els volcans de fang i les illes són un perill natural i una amenaça per la navegació."
La vida d'aquesta illa és probable que sigui curta. La bossa subterrània de gas es refredarà, comprimirà o s'escaparà amb el temps, el que permet que l'escorça es col·lapsi i torni a baixar. Les onades, les tempestes i les marees del mar d'Aràbia també s'enduran l'arena solta, l'argila tova, i el fang. Barnhart digué que aquestes illes solen durar de pocs mesos a un any abans d'enfonsar-se per sota de la línia d'aigua.
