Desert de Líbia.
El dia 13 de setembre del 2012, podem dir que ha passat a la història en el món de la metorologia, ja que l'Organització Metorològica Mundial ha anunciat que el famós rècord de calor enregistrat a El Azízia (Líbia) deixa de tenir validesa després de noranta anys d'aparèixer als llibres.
Segons el comunicat de l'OMM, un grup d'experts d'aquest organisme ha arribat a la conclusió que el rècord històric de calor mantingut durant 90 anys per El Azízia (Líbia) no és vàlid degut a un error en el registre de la temperatura. L'anunci és fruit d'una investigació plena de perills realitzada durant la revolució líbia del 2011.
El lloc més càlid de la Terra és ara, oficialment, el Parc Nacional de la Vall de la Mort a Califòrnia (Estats Units d'Amèrica), la qual cosa constitueix un títol tan simbòlic pels meteoròlegs com ho és la muntanya Everest pels geògrafs.
Durant el 2010 i el 2011 un grup especial d'experts internacionals de la Comissió de Climatologia de l'OMM va dur a terme una investigació a fons del rècord mundial de temperatura extrema de 58ºC, sovint citada per nombroses fonts, com la temperatura en superfície més alta del Planeta i que es va registrar a El Azízia, aproximadament a 40 quilòmetres al sud-sud-oest de Trípoli el 13 de setembre del 1922.
La investigació, que va comptar amb el suport del Centre Meteorològic Nacional de Líbia, es va dur a terme per constar a l'Arxiu Mundial de Fenòmens Meteorològics i Climàtics Extrems ( http://wmo.asu.edu/) de la Comissió de Climatologia de l'OMM. Aquest Arxiu és el registre oficial de rècords mundials de fenòmens meteorològics i climàtics extrems comprovats de l'Organització.
El comitè d'investigació, compost per experts climàtics de Líbia, Itàlia, Espanya, Egipte, França, Marroc, Argentina, Estats Units d'Amèrica i Regne Unit, va establir que hi havien cinc factors que provocaren que s'establís el rècord erroni de temperatura extrema de El Azizia el 1922:
-Instruments problemàtics.
-Un observador probablement sense experiència.
-Un lloc d'observació situat sobre un material de tipus asfalt, que no era representatiu del sòl local del desert.
-Escassa correspondència de les temperatures extremes amb les d'altres localitats properes.
-Escassa correspondència amb les temperatures que es van registrar posteriorment en el mateix lloc.
Desert de la Vall de la Mort (Califòrnia).
El comitè d'avaluació de l'OMM va arribar a la conclusió que la hipòtesi més convincent pel que fa al fals rècord del 1922, era que un observador novell i inexperimentat, sense formació en l'ús d'un instrument inadequat, va fer que les lectures s'interpretessin incorrectament i no es va registrar degudament l'observació, per tant, es va equivocar en aproximadament set graus Celsius.
Sobre la base d'aquestes conclusions, la temperatura extrema de 58º C mesurada a El Azízia el 1922, va quedar invalidada a l'Arxiu Mundial de Fenòmens Meteorològics i Climàtics Extrems de la Comissió de Climatologia de l'OMM.
"Aquesta investigació demostra que, gràcies a les contínues millores en meteorologia i climatologia, ara els experts climàtics poden tornar a analitzar els registres meteorològics del passat de manera molt més detallada. El resultat final és un conjunt de dades climàtiques millor que les anteriors, les quals, serveixen per a l'anàlisi de qüestions importants mundials i regionals relacionades amb la variabilitat del clima i el canvi climàtic ", segons va dir el senyor Randall Cerveny, ponent sobre els fenòmens meteorològics i climàtics extrems de l'OMM.
En conseqüència, la conclusió de l'avaluació realitzada per l'OMM va ser que la temperatura oficial en superfície més alta a la Terra va ser la de 56,7° C, registrada el 10 de juliol del 1913 al ranxo Greenland (Vall de la Mort) a Califòrnia (Estats Units).
Membres del comitè mundial d'experts:
Khalid Ibrahim El Fadli, Departament del Clima i del Canvi Climàtic del Centre meteorològic nacional de Líbia.
Randall S. Cerveny, Facultat de Ciències Geogràfiques de la Universitat Estatal d'Arizona, Estats Units.
Christopher C. Burt, wunderground.com (Weather Underground, Inc).
Philip Eden, Chilterns Observatory Trust, Regne Unit.
David Parker, Centre de Hadley del Servei Meteorològic de Regne Unit.
Manola Brunet, Centre del Canvi Climàtic (C3), Departament de Geografia, Universitat
Rovira i Virgili, Espanya.
Thomas C. Peterson, Centre Nacional de Dades Climàtics de l'Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA), Estats Units.
Gianpaolo Mordacchini, Departament Climatològic del Servei Meteorològic de la Força Aèria Italiana.
Vinicio Pelino, Departament Climatològic del Servei Meteorològic de la Força Aèria Italiana.
Pierre Bessemoulin, Météo-France.
José Luis Stella, Servei Meteorològic Nacional, Departament de Climatologia, Argentina.
Fatima Driouech, Servei d'Estudis climàtics de la Direcció Nacional de Meteorologia del Marroc.
MM Abdel Wahab, Departament d'Astronomia i Meteorologia, Universitat del Caire, Egipte.
Font: http://www.wmo.int/pages/mediacentre/press_releases/pr_956_es.html
