Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 15 de juliol del 2012

No és Dakota del Sud, però quasi...


Pedres caigudes a Ivars d'Urgell (el Pla d'Urgell) el passat 5 de juliol. Autor:Xavier Coll, vigilant de l'SMC. Font: premsa.gencat.cat


El passat 5 de juliol, com bé recordareu, un solc d'aire fred va creuar Catalunya amb isotermes d'uns -15ºC a 500 hPa (5.500m d'altitud). Quan aquests tipus de solcs arriben en aquesta época de l'any i es troben amb l'ambient calorós que caracteritza les planes de l'interior del Principat, solen provocar una forta inestabilitat i la formació de potents núvols de tempesta o Cumulunimbus que poden descarregar pedregades, en ocasions, amb efectes devastadors per les grans extensions de fruiters i de camps de blat de moro existents.

Dins els forts corrents ascendents que generen aquestes cèl·lules tempestuoses, els nuclis de gel realitzen una gran quantitat de baixades i pujades a l'interior del núvol, fins que les pedres assoleixen un pes i un tamany tan gran que ja no poden sostenir-se a l'aire i cauen a grans velocitats fins que s'estavellen contra la superfície. Com més viatges de pujada i baixada hagin realitzat a l'interior del Cumulunimbus, més capes de gel hauran agafat les pedres i més gran serà el seu tamany., si diseccionem una d'aquestes enormes pedres podrem veure unes capes com si fos una ceba.


Una de les fortes tempestes del 5 de juliol, vista en una imatge de satèl·lit acolorida mitjançant una tècnica que converteix en color salmó les parts més fredes dels núvols, tenint correspondència amb els cims dels Cumulunimbus i els Cirrus.


Cal destacar que algunes de les pedres que van caure a les Garrigues, el Pla d'Urgell, l'Urgell i zones properes, tenien més de cinc centímetres de diàmetre, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Aquest fet li confereix un caràcter històric, unit amb els danys causats en edificis i vehicles, així com per les pèrdues en el sector agrícola i de la fruita. Es calcula que es veieren afectades unes 25.000 hectàrees de la comarca del Pla d'Urgell i de zones del Segrià, les Garrigues, la Noguera i l'Urgell, amb danys per valor d'entre 20/30 milions d'euros.

Com podem comprobar, les pedregades amb pedres d'un tamany sorprenent no són un fenomen exclusiu dels Estats Units, on gràcies a internet, podem veure gran quantitat de vídeos sobre aquests episodis desastrosos.
Encara que a Catalunya ens hi acostem, per sort, les pedres del passat cinc de juliol quedaven lluny de les que van caure a la ciutat de Vivian (Dakota el Sud, EUA), el 23 de juliol del 2010, on totes les cases patiren greus danys, degut a la caiguda de les pedres més grans i amb més pes que han caigut fins ara als EUA. Hem de tenir present que una de les pedres feia 20,32cm de diàmetre, 18,62cm de perímetre, amb un pes de 877 grams, superant l'anterior rècord esdevingut al sud de Nebrasca el mes de juny del 2003, amb una pedra de 17,78cm de diàmetre. El rècord mundial de la pedra més pesant pertany a Bangladesh, on a l'abril de l'any 1986 hi caigué una pedra de 1,2kg...

Si comparem els dos vídeos següents, podrem comprobar com hi han moltes similituds entre la pedregada que caigué el passat 5 de juliol a Fondarella (Pla d'Urgell), al vídeo primer, i una que caigué el 16/05/2010 a la ciutat d'Oklahoma (EUA), al vídeo segon. En els dos casos coincideixen una piscina i una pedregada enorme.









Més vídeos de la pedregada del passat cinc de juliol a Mollerussa (Pla d'Urgell) :