Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 8 de juliol del 2012

L'església vella de Sant Mateu de Vall-llòbrega i la Llegenda de la Cabra Blanca


Façana de l'església romànica de Sant Mateu de Vall-llòbrega amb una pedra de molí a dalt.


En una vall de Les Gavarres, al municipi veí de Vall-llòbrega, trobem les ruïnes de l'església vella de Sant Mateu de Vall-llòbrega en un replà situat en aquesta vall, a menys de 2 km al NW del Raval de Dalt i a sota del Puig Blanc (256msnm).
Encara recordo com aquestes restes romàniques es trobaven mig ocultes per la vegetació, però actualment formen part del patrimoni de l'ajuntament, després de la seva compra per part d'aquest, i el seu entorn presenta un bon aspecte, gràcies a les diferentes campanyes de neteja que s'han realitzat els darrers anys.

Les restes que podem podem veure actualment són del segle XI.
El temple romànic ja apareix documentat a l'any 968 i conté una sola nau acabada amb un absis semicircular, però malaudarament, presenta la coberta esfondrada. El seu emplaçament, situat al Raval de Dalt, es va abandonar quan es construí la parròquia nova al Raval de Baix, entre els anys 1669-1671.



Interior del temple abans de la seva neteja. Font: es.wikipedia.org



Detall d'un contrafort al mur de migdia.


A l'interior de la nau es distingeix l'arrencament de la volta. Al mur de tramuntana hi ha tres fornícules. L'aparell és de petits carreus de llècol (llicorella) mal tallats i els murs, sense ornamentació, són units a les cantonades amb grans carreus ben escairats de pedra sorrenca. A la façana veiem una curiosa pedra de molí encastada sobre una petita finestra i l'efecte d'espoli, ja que les dovelles de la porta han desaparegut.

El temple es troba emplaçat en un indret poblat des d'antic com ho demostren els fragments de teules i àmfores romanes reaprofitats en el seu aparell i els que s'escampen pels terrenys de l'entorn.



Absis semicircular a l'est.



Entorn de l'església desbrossat amb algunes oliveres centenàries que han quedat a la vista. Al davant de la façana s'intueix un mur pertanyent a l'antiga rectoria.


Al davant de l'església, a la banda oest, hi trobem les restes de la rectoria on hi vivien els capellans, situació documentada des del segle XIV.



Detall d'uns finestra de la façana sud amb un dels tirants al damunt.


Recentment, gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona, es van finalitzar les obres de la Fase I per a la Rehabilitació de l'Església de Sant Mateu de Vall-llòbrega. Aquest projecte redactat pels tècnics del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, han consistit en el sanejament del terra de l'església i la col·locació d'uns tirants a les parets per evitar l'ensorrament d'aquesta.
Aquestes actuacions costaren 27.777,00 euros i es van fer amb l'aportació del 90% del cost per part de la Diputació de Girona i el 10% restant fou aportat per l'Ajuntament de Vall-llòbrega. Es preveu que en una segona fase es faci la coberta del temple amb cairats de fusta i teula àrab, la reposició de les dovelles de la porta i l'adequació del paviment interior.



Font de Sant Mateu recentment recuperada.



Panell informatiu situat a prop de l'església. Aquest indret de Les Gavarres està marcat per una de les nombroses llegendes que s'han conservat amb el pas dels anys.


Llegenda de la Cabra Blanca de Vall-llòbrega

A mesura que els habitants del Raval de Dalt de Vall-llòbrega es traslladaven a viure a la plana, l'església anava quedant un xic massa lluny, però encara durant cada diumenge tot el poble hi anava per a sentir missa fins no fa gaire.
Un dia que estaven a punt de fer la missa, quan el mossèn i les dones ja eren dins de l'església, mentre els homes anaven entrant al recinte, van sentir un bel de cabra que procedia de l'exterior. La gent va sortir a la placeta que hi havia just al davant de l'església per a veure d'on procedia aquest bel. Alçaren la mirada i veieren una estranya llum del cel que descendia des de la muntanya. La gent la descrivia com una cabra blanca o il·luminada., amb el temps, altres dirien que era un cérvol i d'altres un isard. Donat que no hi ha hagut mai ni cérvols ni isards a Les Gavarres, es va considerar la descripció de la cabra com a bona.

Al veure l'animal il·luminat sobre la placeta, tothom va sortir de l'església. Quan l'església fou completament buida, l'estranya aparició va girar-se d'esquena i va desaparèixer per darrera de les muntanyes. Justament, aleshores, la volta de l'església es va enfonsar. Ningú va resultar ferit per l'accident gràcies a que l'aparició d'aquella cabra lluminosa havia fet sortir tothom del recinte.

En una altra versió, les dones resaven a l'interior de l'església mentre els homes estaven a la placeta. La cabra il·luminada no va descendir del cel, si no que va apareixer a la vessant d'una muntanya propera. Al sentir el rebombori dels homes davant d'aquesta visió, les dones de l'església i el rector van sortir encuriosits i fou llavors quan va cedir la volta del sostre.
La gent de Vall-llobrega van estar tan agraïts que varen decidir representar la cabra a l'escut del poble, encara que actualment aquest element llegendari ha desaparegut de l'escut oficial.

Font de la llegenda: http://gabrielmartinroig.blogspot.com.es/. L'Empordà Fantàstic, llegendes. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet 2004, pàgs.82. Versió extreta del llibre de Xavier Cortadellas. El poble dels cent focs. Llegendes de les Gavarres. Tarragona, Edicions El Mèdol, 1996.