Mammatocumulus. Imatge captada ahir a la tarda des de Calonge.
Com era previsible, les quantitats de precipitació recollides amb el pas sistema frontal que ens creuà ahir dimarts foren purament testimonials, així i tot, l'arribada d'aquest front fred, com si fos un llibre obert, provocà l'aparició d'una veritable col·lecció de núvols indicadors de la notable inestabilitat que implicava la renovació de les masses d'aire.
Altocumulus castellanus a sobre l'església de Calonge.
Els primers ambaixadors de l'acusada inestabilitat apareguda ahir, foren els carismàtics altocumulus castellanus. Aquest núvols mitgencs, són una espècie d'altocumulus que es caracteritza per tenir una morfologia semblant als merlets d'un castell que creixen a partir de la base del núvol. Aquesta base està situada a uns 2000 m d'altura i els seus cims projectats cap amunt arriben fins als 6000 m d'alçada.
Els núvols de l'espècie castellanus són un clar avís d'inestabilitat acusada a una alçada mitjana de la troposfera i ens indiquen l'arribada de pluges en un plaç no gaire llarg, tal com vam comprobar ahir.
Els fenòmens convectius que tenen lloc a la seva superfície, poden fer que aquesta es connecti amb les capes inestables de la part mitja de la troposfera, permetent que els altocumulus puguin evolucionar fins a convertir-se en un cumulonimbus que generi fortes tempestes elèctriques., així mateix, els altocumulus castellanus avisen de fortes turbulències als vols aeronàutics.
Altocumulus castellanus convertits en cumulus congestus ahir a la tarda. Si les condicions són prou favorables acabaran generant un cumulunimbus.
Un cumulus congestus que creixia amb força.
Aquí veiem una pista que ens informa de la possibilitat que les precipitacions siguin poc destacades, ja que el cumulus congestus es va estratificant fins fer-se fonedís i tan sols cau alguna virga degut a la manca d'humitat existent en la capa inferior.
Mammatocumulus apareguts amb l'arribada de les precipitacions.
Al cap de poques hores, després d'observar els altocumulus castellanus, arribà una tempesta molt desgastada provinent de l'interior, la qual només deixà 0,4 mm a Calonge o 0,2 mm a Palamós-La Fosca, segons Meteoclimatic.
Tot i que s'escoltà algun tro llunyà, l'aparició dels espectaculars mammatocumulus a la base de l'enclusa del cumulunimbus també era el presagi que poca aigua cauria.
Encara que aquests núvols de curioses formes poden ser molt amenaçadors, generalment només impliquen vent ratxejat i poca precipitació, fins i tot, poden aparèixer a 35 km de distància del punt on ha descarregat la tempesta.
La seva formació té lloc quan un núvol, en condicions d'inestabilitat, es desplaça sobre una capa d'aire molt sec. Les gotetes o cristalls de gel que cauen del núvol s'evaporen en la capa seca, la qual, al seu torn, es refreda mitjançant l'eliminació de l'energia per evaporació. Com que el descens de les gotetes no és uniforme, la presència d'humitat a la base del núvol serà desigual i hi hauran unes àrees més seques que altres. A més, la temperatura de la capa seca no serà uniforme a causa de l'evaporació diferencial.
Per tant, ens trobem amb indrets on l'aire de la base dels núvols té una temperatura i una humitat relativa més gran que en altres llocs. Això és dinàmicament inestable: les zones càlides i humides encara mantenen una marcada flotabilitat, en canvi, l'aire més fred i sec tindrà tendència a anar cap avall. Això crearà àrees alternades amb moviments convectius ascendents i zones descendents. Quan els dos efectes es combinen a la base nuvolosa, donen lloc a l'aparició d'una capa de núvols amb forma de protuberàcies arrodonides. En aquestes condicions, la precipitació que cau del núvol també s'evaporarà i ajudarà a la formació de mames en el núvol. A més, si la precipitació és en forma sòlida (cristalls de gel, neu, calamarsa) es fondrà abans d'evaporar-se o bé es sublimarà directament. Aquest fet augmentarà els moviments verticals de convecció ja que requereix més energia.
De forma més habitual, els mammatocumulus apareixen a les vores dels cumulunimbus, encara que també podem trobar-los en els stratocumulus, altocumulus, altostratus, cirrus i cirrocumulus.
Recull d'imatges dels mammatocumulus d'ahir a la tarda:
Pel que fa a les dades concretes d'ahir dimarts a Palamós., temperatura màxima 16,4º C, amb una mínima de 9,9º C, la qual tingué lloc a darreres hores del dia. Estat del cel amb nuvolositat variable, plugims de tarda i ruixat a la nit. Pluja 0,2 mm a la tarda i 4,2 mm a la nit, total 4,4 mm. Vent de component sud a 10/15 km/h de mitjana, ratxa màxima 44 km/h. Estat de la mar amb maror arran de costa i forta maror mar endins (ones de 1,41 m a les 17:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1008 hpa, mínima 998 hpa. Humitat relativa màxima 92 %, mínima 70 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.
