Coincidint amb el Dia Meteorològic Mundial, el passat 23 de març, l'Organització Meteorològica Mundial va fer públic la declaració anual sobre l'estat del clima mundial. En ella, s'afirma que el 2011 ha estat l'onzè any més càlid des de l'any 1850. La Declaració va confirmar les conclusions preliminars, segons les quals, el 2011 ha estat l'any més càlid registrat durant un episodi de la Niña, que contràriament, sol comportar una disminució de la temperatura. Es va estimar que les temperatures mitjanes mundials del 2011 superaven en 0,40° C la mitjana anual situada en els 14° C, segons el període de 1961-1990.
Les precipitacions extremes, causades en la seva majoria per un dels episodis més forts de la Niña en els últims 60 anys, van tenir àmplies conseqüències a nivell mundial. D'altre banda, es van produir inundacions de gran magnitud en tots els continents, mentre que per contra, hi van haver sequeres molt importants en regions de l'Àfrica Meridional i d'Amèrica del Nord.
L'extensió del gel marí a l'Àrtic es va reduir a uns nivells gairebé sense precedents. Tot i que l'activitat dels ciclons tropicals a escala mundial es va situar per sota de la mitjana, als Estats Units d'Amèrica hi hagué una de les temporades de tornados més destructives de tota la història.
Segons la Declaració anual del 2011 i les conclusions preliminars del Resum decennal sobre l'estat del clima mundial, que es publicarà en breu, es revela que el canvi climàtic es va accelerar durant el període 2001-2010, siguent el decenni més càlid que es tingui constància en tots els continents.
El ritme al que es produeix l'augment de la temperatura ha estat "notable" des del 1971, segons l'avaluació preliminar. Alguns fenòmens atmosfèrics i oceànics, com els episodis de la Niña, van fer que baixessin les temperatures de manera temporal durant alguns anys, però no van frenar la tendència predominant de l'escalfament.
La "disminució radical i contínua del gel marí de l'Àrtic" va ser una de les característiques més destacades de l'evolució de l'estat del clima durant el decenni, segons les conclusions preliminars.
La mitjana mundial de precipitacions va ser la segona més elevada des del 1901 i el fenomen extrem que es va notificar amb més freqüència van ser les inundacions.
El Resum decennal complet es publicarà aquest any una vegada que s'hagin rebut les noves anàlisis de dades dels serveis meteorològics i hidrològics nacionals i dels organismes col·laboradors de seguiment. El seu objectiu és propiciar una comprensió global del nostre clima canviant i variable des d'una perspectiva a més llarg termini i complementar els informes anuals de l'OMM.
"La Declaració anual del 2011 confirma les conclusions de les declaracions anuals anteriors de l'OMM, segons les quals, el canvi climàtic no és una amenaça llunyana, sinó que ja està tenint lloc a hores d'ara. L'escalfament mundial es deu a les activitats humanes i està tenint efectes de gran abast i potencialment irreversibles a la Terra, l'atmosfera i els oceans ", va dir el secretari general de l'OMM, senyor Michel Jarraud.
ASPECTES MÉS DESTACATS
Temperatures
El decenni 2001-2010 va ser el més càlid des que s'iniciessin els registres el 1850, estimant-se que les temperatures mundials de la superfície del sòl i del mar van superar en 0,46° C la mitjana de referència de 14° C corresponent al període del 1961al 1990. Com a dada molt notable, s'estableix que hi van haver nou anys d'aquest decenni amb les temperatures més elevades mai registrades.
L'any més càlid de tots va ser el 2010, seguit de prop pel 2005, amb una temperatura mitjana estimada de 0,53° C per sobre de la mitjana referencial. A més, va ser el decenni més càlid mai registrat a la superfície terrestre i marina de tots els continents.
En aquest decenni, a la major part del Canadà, Alaska, Groenlàndia, Àsia i el nord d'Àfrica, es van registrar temperatures situades entre 1° C i 3° C per sobre de la mitjana del període 1961-1990.
Gairebé el 90 per cent dels països que van ser objecte de l'avaluació van tenir el decenni més càlid mai registrat.
Durant els quatre decennis anteriors, el ritme d'augment de la temperatura global ha estat "notable", segons el resum preliminar. Des del 1971 la temperatura global ha augmentat en una mitjana de 0,166° C per decenni, segons les estimacions, enfront de la mitjana de 0,06° C per decenni calculada per al període complet 1881-2010.
Precipitacions
Des del 1901, el decenni 2001-2010 va ser el segon amb les precipitacions mitjanes mundials (pluja, neu, etc.) més elevades registrades sobre la terra, després del decenni 1951-1960. En aquesta mitjana mundial hi van haver grans diferències a escala regional i anual.
Durant el decenni, en gran part de l'hemisferi nord es van registrar condicions d'humitat superiors a la mitjana, especialment a l'est dels Estats Units d'Amèrica, el nord i l'est de Canadà, i en nombroses parts d'Europa i Àsia central. També a Amèrica del Sud, i en particular a Colòmbia, en parts del nord i el sud del Brasil, Uruguai i el nord-est d'Argentina tingueren condicions d'humitat superiors a la mitjana, igual que a la major part de Sud-àfrica, Indonèsia i el nord d'Austràlia.
Per contra, en altres regions, les precipitacions mitjanes van ser inferiors a les normals. L'oest dels Estats Units, el sud-oest del Canadà, Alaska, gran part del sud i l'oest d'Europa, i la majoria de les zones del sud d'Àsia, Àfrica central, la zona central d'Amèrica del Sud, i l'est i el sud-est d'Austràlia van ser els indrets més afectats.
Fenòmens extrems
En gairebé totes les parts del món es van produir fenòmens meteorològics i climàtics extrems, com ara inundacions, sequeres, ciclons, onades de calor i onades de fred. Dues onades de calor excepcionals van assolar Europa i Rússia durant l'estiu del 2003 i 2010 respectivament, amb conseqüències desastroses, milers de víctimes i incendis forestals prolongats.
El fenomen extrem més freqüent durant el decenni van ser les inundacions que van afectar a nombroses zones del món. Es van produir inundacions generalitzades i prolongades que van afectar a l'est d'Europa el 2001 i 2005, Àfrica el 2008, Àsia (en particular Pakistan) el 2010, i Austràlia el 2010.
En molts llocs del món, entre els quals cal citar Austràlia, l'est d'Àfrica, la regió de l'Amazònia i l'oest dels Estats Units, es van notificar condicions de sequera extrema. Les conseqüències humanitàries van ser significatives a l'est d'Àfrica durant la primera meitat del decenni, produint-se una escassetat generalitzada d'aliments i pèrdua de vides i de bestiar.
Quaranta-vuit dels 102 països, és a dir el 47 per cent, van informar que la seva temperatura màxima més elevada s'havia registrat entre el 2001-2010, enfront del 20 per cent de països que la tingueren entre el 1991-2000 i al voltant del 10 per cent la tingueren en decennis anteriors .
En aquest decenni l'activitat dels ciclons tropicals va assolir el seu nivell més elevat registrat a la conca de l'Atlàntic Nord. El 2005 l'huracà Katrina, de categoria 5, va ser el més costós de tots els que hagin castigat els Estats Units, cobrant-se més de 1.800 víctimes mortals. El 2008, el cicló tropical Nargis va ser el pitjor desastre natural succeït a Myanmar i el més mortífer a escala mundial durant aquest decenni ja que va causar la mort de més de 70.000 persones.
Gel marí
La disminució del gel marí de l'Àrtic, observada des de finals del decenni del 1960, va prosseguir al llarg del període 2001-2010. El setembre del 2007, durant el període de desglaç, es va registrar una disminució sense precedents de l'extensió del gel marí a l'Àrtic.
L'extensió del gel marí a l'Àrtic va estar de nou molt per sota de la mitjana el 2011. El nivel mínim de la temporada, assolit el 9 de setembre, va ser de 4,33 milions de quilòmetres quadrats (un 35 per cent inferior a la mitjana del període 1979-2000), segons el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gels dels Estats Units, es va tractar de la segona extensió més reduïda registrada en una temporada després del rècord establert el 2007. El volum del gel marí va ser fins i tot inferior a la mitjana, havent assolit, segons les estimacions, un nou mínim sense precedents, de 4.200 quilòmetres cúbics, inferior al seu torn als 4.580 quilòmetres cúbics assolits el 2010.
Els satèl·lits han mostrat la fluctuació del gel marí d'any en any des del 1972. Segons els mesuraments científics, tant el gruix com l'extensió del gel marí a l'Àrtic han registrat una notable reducció en els últims 35 anys. No obstant això, les dades assenyalen que en anys recents s'ha accentuat aquesta reducció de la cobertura de gel marí a l'Àrtic. En els últims sis anys del decenni 2000-2010 es van registrar les cinc extensions més reduïdes durant un mes de setembre. El 2007 es va registrar l'extensió mínima, que va tenir un rècord de 4,28 milions de quilòmetres quadrats, un 39 per cent menys que la mitjana del període de referència.
Font: http://www.wmo.int/pages/index_es.html
