Imatge de la població de Tijarafe al cim d'un turó, amb els núvols baixos que ascendeixen per les muntanyes i tapen el cel.
Deixem les muntanyes nevades de l'interior i ens dirigim a la zona costanera, concretament cap a un indret molt representatiu de la morfologia litoral predominant de l'illa de La Palma, la qual està emmarcada per abundants penyassegats que cauen a sobre les aigües de l'Atlàntic.
Tot i anar cap a la costa, mai no deixem del tot les muntanyes, ja que La Palma és la tercera illa més elevada del món en relació a la seva superfície, tant sols superada per Pico (Azores) i Fogo (Cap Verd).
L'indret escollit conté un espai protegit anomenat Monumento Natural de Barranco del Jorado, situat a la població de Tijarafe.
El municipi de Tijarafe es troba localitzat a la part nord-oest de l'illa., limita al nord amb Puntagorda, a l'est amb la serralada que envolta la Caldera de Taburiente, a l'Oest amb el mar i al Sud amb els municipis de Tazacorte, Los Llanos de Aridane i El Paso.
Costa característica de Tijarafe i de bona part de l'illa de La Palma, amb alts penyassegats. Observeu les capes de roques basàltiques dipositades per les diferentes erupcions que formaren aquesta part de l'illa.
Tot i trobar-se a uns 640 msnm, Tijarafe té la mar ben a la vora i amb els seus 53,76 km2 d'extensió, conté el 7,59 % de la superfície de l'illa. La costa, plena de penya-segats i de difícil accés, té una longitud aproximada d'11,5 km.
Els núvols baixos enganxats a l'abrupte orografia de Tijarafe marcada per profunds barrancs.
L'orografia del terme municipal és molt abrupte i accidentada, amb un pendent que va des del cim del Pico Palmero (2.310 msnm) fins al mar, tallada per multitud de barrancs. El pendent es suavitza entre els 400 i els 800 metres, altitud on s'estableix la majoria de la població.
La part costanera està tallada per barrancs en el tram final i acaba en un penya-segat gairebé lineal d'uns 200 metres d'altura. Tot i que la costa ocupa una part important dels límits de Tijarafe, el municipi té molt poques platges i indrets per on es pugui accedir a la mar, característica que dificulta les activitats en el medi aquàtic com la vela lleugera.
Una altre imatge dels impressionants penyassegats.
El clima del municipi està marcat per una elevada insolació i una manca notable de precipitacions, les quals es solen produir entre els mesos d'octubre i abril, ambdós inclosos.
La seva economia gira al voltant de l'agricultura i la ramaderia. L'agricultura dóna feina a un 69% de la població activa, dedicada sobretot al cultiu de plàtans.
Imatge de Barranco del Jorado.
L'espai natural protegit, sota la denominació de Monumento Natural de Barranco del Jorado, ocupa unes 98,7 hectàrees del terme municipal. La primera figura de protecció tingué lloc a l'any 1987, dins de la Declaració d'Espais Naturals de Canàries, com a Paratge Natural d'Interès Nacional de Barranco del Jorado. Aquesta figura de protecció va ser reclassificada a l'any 1994 sota la denominació de Monumento Natural., a més, també té una altre figura de protecció denominada com a Àrea de Sensibilitat Ecològica, a efectes de la llei 11/1990 del 13 de juliol, de Prevenció d'Impacte Ecològic.
Per arribar a aquest indret hem de creuar la carretera LP-1 (que va de Santa Cruz de la Palma a Puntagorda) just en el centre del municipi i seguir les indicacions.
Platja del Jorado situada a la desembocadura del barranc. Aquesta platja és de difícil accés i només s'hi arriba caminant o en barca. Al llarg de l'hivern pot canviar la seva configuració degut als temporals, a la primavera torna a recuperar la seva forma original composta per còdols. Hi podem veure algunes barraques habitades, una part construïdes excavant coves.
Segons la classificació climàtica de Köppen, aquest indret es troba classificat com a clima temperat mesotèrmic, amb estius secs i calororosos en cotes superiors (580 msnm) i càlid a la franja costanera. La temperatura mitjana varia segons la cota, des dels 17º C fins els 21º C. Es superen els 22º C durant els mesos de juliol, agost i setembre.
Les precipitacions giren a l'entorn dels 450 mm anuals, distribuïdes de forma irregular amb un mínim entre maig-setembre, i amb un màxim de precipitacions entre desembre-gener.
Penyassegats caient a sobre l'Atlàntic i alguns altocumulus al cel.
La composició geològica d'aquest indret està formada majoritàriament per roques del tipus basalts, i en menor mesura per fonolites i traquites. Cal destacar que aquestes formacions rocoses no han sigut modificades per altres erupcions perifèriques.
Arc de pedra característic de Barranco del Jorado. La paraula "jorado" és una paraula local que significa "agujereado" (foradat).
La imatge superior és un altre tret característic de la geomorfologia de la zona, amb nombrosos arcs de pedra, ponts naturals, espigons, etç...
Com molt bé indica la paraula "jorado" (foradat), al llarg del barranc hi trobem moltes petites cavitats i arcs de pedra que semblen esculpits per una mà invisible, en aquest cas, es tracta de l'erosió causada per la pluja i la proximitat amb el mar.
Totes aquestes formacions rocoses es formen degut a la diferent duresa dels materials.
Flora
La flora predominant d'aquest indret és molt representativa dels ecosistemes costaners de l'illa, amb algunes espècies amenaçades, com el Polypodium macaronesicum o la Selaginella denticulata.
Entre la vegetació halòfila hi podem trobar l'enciam de mar (Astydamia latifolia), la sempreviva (Limonium pectinatum), el salat (Schizogyne sericea), el romaní marí (Frankenia ericifolia) o la tabaiba dolça (Euphorbia balsamifera).
Situades dins del tabaibal dulce/retamar hi ha el cardón (Euphorbia obtusifolia), el cornical (Periploca laevigata), el verode (Klenia neriifolia), la retama (R. Rhodorhizoides) i el algaritofe (Cedronella canariensis).
Cal destacar la vegetació rupícola, amb exemplars de bejeque rojo (Aeonium nobile) i altres espècies més rares com el almácigo (Pistacia atlantica), el Cheirolophus sventenii spp. gracilis (amb molt pocs exemplars) o la Polycarpaea smithii.
Fauna
La fauna és molt rica en invertebrats i conté molts endemismes de l'illa o de totes les Canàries, com el Anisolabis maxima, el Pseudoyersinia canariensis, el Licinopsis angustula, el Amicta cabrerai o el Cerceris concinna.
Com a representants dels mamífers trobem el rat-penat de Madeira (Pipistrellus maderensis) i el rat-penat rabudo (Tadarita teniotis).
Com a representants dels rèptils trobem la salamandra (Tarentola deladandii) i el barboleto (Gallotia galloti palmae).
Com a representants de les aus podem veure la gavina (Larus cachinnans), el charran (Sterna hirundo), el petrell (Bulweria bulwerii), el remenarocs (Arenaria interpres), l'aligot (Buteo buteo), l'esparver (Falco tinnunculus), l'òliba (Tyto alba), el falciot (Apus unicolor), la gralla (Pyrrhocorax pyrrhocorax), el colom rabiche (Columba junionae), la banderita (Motacilla cinerea), la mallerenga blava (Parus caerolus), el capirote (Sylvia conscipillata) o la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea). Cal destacar la presència del falcó tagorote o falcó berber (Falco pelegrinoides), catalogat com a espècie en perill d'extinció.
Una altre imatge dels impressionants penyassegats.
El clima del municipi està marcat per una elevada insolació i una manca notable de precipitacions, les quals es solen produir entre els mesos d'octubre i abril, ambdós inclosos.
La seva economia gira al voltant de l'agricultura i la ramaderia. L'agricultura dóna feina a un 69% de la població activa, dedicada sobretot al cultiu de plàtans.
Imatge de Barranco del Jorado.
L'espai natural protegit, sota la denominació de Monumento Natural de Barranco del Jorado, ocupa unes 98,7 hectàrees del terme municipal. La primera figura de protecció tingué lloc a l'any 1987, dins de la Declaració d'Espais Naturals de Canàries, com a Paratge Natural d'Interès Nacional de Barranco del Jorado. Aquesta figura de protecció va ser reclassificada a l'any 1994 sota la denominació de Monumento Natural., a més, també té una altre figura de protecció denominada com a Àrea de Sensibilitat Ecològica, a efectes de la llei 11/1990 del 13 de juliol, de Prevenció d'Impacte Ecològic.
Per arribar a aquest indret hem de creuar la carretera LP-1 (que va de Santa Cruz de la Palma a Puntagorda) just en el centre del municipi i seguir les indicacions.
Platja del Jorado situada a la desembocadura del barranc. Aquesta platja és de difícil accés i només s'hi arriba caminant o en barca. Al llarg de l'hivern pot canviar la seva configuració degut als temporals, a la primavera torna a recuperar la seva forma original composta per còdols. Hi podem veure algunes barraques habitades, una part construïdes excavant coves.
Segons la classificació climàtica de Köppen, aquest indret es troba classificat com a clima temperat mesotèrmic, amb estius secs i calororosos en cotes superiors (580 msnm) i càlid a la franja costanera. La temperatura mitjana varia segons la cota, des dels 17º C fins els 21º C. Es superen els 22º C durant els mesos de juliol, agost i setembre.
Les precipitacions giren a l'entorn dels 450 mm anuals, distribuïdes de forma irregular amb un mínim entre maig-setembre, i amb un màxim de precipitacions entre desembre-gener.
Penyassegats caient a sobre l'Atlàntic i alguns altocumulus al cel.
La composició geològica d'aquest indret està formada majoritàriament per roques del tipus basalts, i en menor mesura per fonolites i traquites. Cal destacar que aquestes formacions rocoses no han sigut modificades per altres erupcions perifèriques.
Arc de pedra característic de Barranco del Jorado. La paraula "jorado" és una paraula local que significa "agujereado" (foradat).
La imatge superior és un altre tret característic de la geomorfologia de la zona, amb nombrosos arcs de pedra, ponts naturals, espigons, etç...
Com molt bé indica la paraula "jorado" (foradat), al llarg del barranc hi trobem moltes petites cavitats i arcs de pedra que semblen esculpits per una mà invisible, en aquest cas, es tracta de l'erosió causada per la pluja i la proximitat amb el mar.
Totes aquestes formacions rocoses es formen degut a la diferent duresa dels materials.
Flora
La flora predominant d'aquest indret és molt representativa dels ecosistemes costaners de l'illa, amb algunes espècies amenaçades, com el Polypodium macaronesicum o la Selaginella denticulata.
Entre la vegetació halòfila hi podem trobar l'enciam de mar (Astydamia latifolia), la sempreviva (Limonium pectinatum), el salat (Schizogyne sericea), el romaní marí (Frankenia ericifolia) o la tabaiba dolça (Euphorbia balsamifera).
Situades dins del tabaibal dulce/retamar hi ha el cardón (Euphorbia obtusifolia), el cornical (Periploca laevigata), el verode (Klenia neriifolia), la retama (R. Rhodorhizoides) i el algaritofe (Cedronella canariensis).
Cal destacar la vegetació rupícola, amb exemplars de bejeque rojo (Aeonium nobile) i altres espècies més rares com el almácigo (Pistacia atlantica), el Cheirolophus sventenii spp. gracilis (amb molt pocs exemplars) o la Polycarpaea smithii.
Fauna
La fauna és molt rica en invertebrats i conté molts endemismes de l'illa o de totes les Canàries, com el Anisolabis maxima, el Pseudoyersinia canariensis, el Licinopsis angustula, el Amicta cabrerai o el Cerceris concinna.
Com a representants dels mamífers trobem el rat-penat de Madeira (Pipistrellus maderensis) i el rat-penat rabudo (Tadarita teniotis).
Com a representants dels rèptils trobem la salamandra (Tarentola deladandii) i el barboleto (Gallotia galloti palmae).
Com a representants de les aus podem veure la gavina (Larus cachinnans), el charran (Sterna hirundo), el petrell (Bulweria bulwerii), el remenarocs (Arenaria interpres), l'aligot (Buteo buteo), l'esparver (Falco tinnunculus), l'òliba (Tyto alba), el falciot (Apus unicolor), la gralla (Pyrrhocorax pyrrhocorax), el colom rabiche (Columba junionae), la banderita (Motacilla cinerea), la mallerenga blava (Parus caerolus), el capirote (Sylvia conscipillata) o la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea). Cal destacar la presència del falcó tagorote o falcó berber (Falco pelegrinoides), catalogat com a espècie en perill d'extinció.
