Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 19 de setembre de 2011

La porta de l'infern


La porta de l'infern.


L'indret que ens mostra la imatge superior rep un nom ben escaient, ja que els gasos que surten d'aquest forat obert a l'escorça del nostre planeta, ens poden portar l'infern a la Terra en molts aspectes.

La porta de l'infern és un cràter de gas cremant, d'uns 60 metres de diàmetre i 20 de fondària, obert de forma accidental en el subsòl del desert de Kara-Kum, situat al Turkmenistan, a prop de Darvaza.
Aquest país, molt ric en recursos naturals, pertanyia a l'extinta Unió Soviètica fins a l'any 1991.

Va ser durant el govern de la Rússia soviètica, el 1971, quan els geòlegs que estaven portant a terme una perforació de gas al desert de Kara-Kum, van descobrir una càmera subterrània a prop del petit poble de Darvaza (conegut en turcman com Derweze, però de vegades també es coneix com Darvaza). El descobriment de la càmera va ser accidental i va acabar provocant l'ensorrament de la plataforma de perforació, deixant un cràter gegant ple de gasos verinosos que sortien al món exterior. La concentració de gasos en el cràter fóu tant alta que ningú s'atrevia a anar-hi, va ser llavors quan començà el problema més greu.
Amb la idea d'evitar que els gasos no afectessin a la població, es va decidir que es tenien que encendre.

Els geòlegs van pensar que la idea de cremar el gas, format majoritàriament per gas metà, era intel.ligent i va seguir endavant fins que va acabar amb el cràter encés en flames.

Amb el que no comptaven, era que el subministrament de gas natural situat per sota del cràter, és gairebé infinit, com a resultat, aquest cràter porta 40 anys cremant sense interrupció. La primera vegada que es va encendre el cràter, es pensaven que el foc s'apagaria al cap de pocs dies. Des de llavors, ningú es pot imaginar la quantitat de gas natural que s'ha cremat i tampoc es pot calcular el gas que hi queda.

Imagineu-vos, a part del cost econòmic que això suposa, l'impacte ecològic que haurà provocat la crema d'aquest gas, amb l'emissió de CO2 que representa., no obstant i com a únic punt a favor, cal ressaltar que encara hagués estat pitjor deixar escapar el gas lliurament, ja que el metà té una capacitat vint vegades superior per captar la calor i pot facilitar encara més el canvi climàtic.

L'abril del 2010, el President del Turkmenistan, Gurbanguly Berdimuhamedow va visitar el lloc i va ordenar que es tanqués el forat... però encara segueix cremant.



El cràter cremant de nit. Si l'infern existeix ha de ser quelcom semblant.