Formes curioses de la neu.
Al llarg del camí anem trobant acumulacions de neu degut al vent, les quals, han adoptat curioses formes, com si fossin petites obres d'art. El fet que el material volcànic format per lapilli o gredes sigui de tonalitats fosques, fa que el conjunt encara ressalti més.
Tot i que la neu arriba a tapar trams sencers del sender, aquest està molt ben senyalitzat, a més, també hi ha una filera de pedres a banda i banda que assenyala per on s'ha de passar.
L'efecte del vent i la configuració del terreny han acumulat la neu al llarg del camí.
Com podeu veure a la imatge superior, semblava un camí de neu, de fet, només calia seguir-la per arribar al destí.
Pals de senyalització del recorregut.
En alguns moments, la boira tornava a aparèixer. Entre la neu, la boira i el terreny volcànic, creaven un ambient insòlit.
Cal destacar el perfecte estat de les senyalitzacions, que apareixen a tots els possibles encreuaments o llocs on era possible equivocar-se de camí.
Neu al camí o camí de neu?
En aquest indret la neu arribava fins als genolls i això que feia cinc dies que havia nevat.
El Sol tornava a aparèixer uns metres més enllà amb restes de neu entre el substrat negre.
Imatge del mar de núvols.
Arribem a les proximitats del cràter del Hoyo Negro, d'uns 1930 msnm, on trobem una plana amb magnífiques vistes de tot el mar de núvols tapant la zona de la Caldera de Taburiente, la Cumbre Nueva i part de la Cumbre Vieja. Sobresortint d'aquest mar de núvols que gairebé podem tocar amb les mans, podem veure el circ de muntanyes nevades anomenat La Crestería, amb alçades que superen els 2.000msnm, on hi trobem el cim de l'illa amb els 2.426msnm del Roque de los Muchachos.
Una altre imatge espectacular del mateix indret. Estem literalment per damunt dels núvols...els que no han vingut s'han perdut tot un espectacle.
Cràter del Hoyo Negro.
Una vegada hem arribat al cràter del Hoyo Negro trobem un panell que ens explica la història d'aquest indret. Com veiem a la imatge superior, la boira s'anava escolant entre les parets verticals del cràter, donat la sensació d'estar fumejant.
El Hoyo Negro, és un dels cons volcànics que sorgiren arran de l'erupció que tingué lloc l'any 1949, en el volcà San Juan o Nambroque. Aquesta fóu una erupció molt recent.
La Palma és l'illa canaria que compta amb un major nombre d'erupcions volcàniques històriques, sobretot a la dorsal volcànica que creua tot el sud de l'illa, coneguda com a Cumbre Vieja. Al llarg d'un milió d'anys d'activitat, sorgiren nombrosos cons volcànics a tot aquest sector. Es diu que la primera erupció històrica va ser la de Montaña Quemada (1470-1492).
El vulcanisme insular pròpiament dit comença, segons els experts, el 1585. Va ser l'any de l'erupció del Tahuya, en la qual apareixen enormes blocs que actualment són coneguts com Agulles dels Roques de Jedey, a la zona oest. Se succeeixen més tard altres erupcions, com la de Tigalate el 1646, la de San Antonio el 1677., el 1712 va tenir lloc el de Montaña Lajiones o El Charco, a la zona sud-oest de la Palma.
L'espectacular Hoyo Negro i el mar de núvols.
Segons les cròniques, ja el 22 febrer del 1949 a les 08:30, es va sentir el primer tremolor. El sisme venia acompanyat d'un soroll sord com el d'una onada enmig d'un temporal costaner. Els moviments del sòl eren com les que produeix un tren que passa pel costat d'una casa. La mateixa nit, una altra sacsejada fóu més intensa.
Després de diverses setmanes d'incertesa per les sacsejades i els petits terratrèmols que mantenien en suspens la població, finalment va sorgir el volcà. Els presagis no van fallar. A la zona es venien sentint petits terratrèmols des de feia uns tretze anys, curiosament, des del juliol del 1936. El 24 de juny, després de la coneguda com a "nit de bruixes" o de Sant Joan, d'ara fa 62 anys, va sorgir el primer cràter sobre la dorsal de Cumbre Vieja, l'anomenat "Duraznero" i estava situat a 1.850msnm.
Cràter del Hoyo Negro i mar de núvols.
Unes dues setmanes més tard, a la zona anomenada Llano del Banco (1250 msnm), el 8 de juliol del 1949, s'obria una nova esquerda a nivell superficial de la qual van sorgir dos rius de lava incandescent que van arribar fins a la costa occidental de l'illa. L'esquerda en el seu inici feia un quilòmetre de llarg i prop de cent metres d'ample, per la qual van sortir totes les colades que van arribar al mar i van formar la punta que, a Puerto de Naos, sosté una gran extensió productiva de plataneres (sobre el basalt esplanat, es va portar terra fèrtil dels cims). Les cendres van arribar fins a Tenerife, embolcallant el pic del Teide i arribant a altures superiors als 6.000 m.
CONTINUARÀ...
