Pileus iridiscent. Fotografia realitzada per Esther Havens (Light the World).
Les darreres jornades, l'APOD ens ha tornat a mostrar unes fotografies espectaculars. La primera que podem veure a l'encapçalament, ens mostra un pileus iridiscent al damunt d'un potent núvol de desenvolupament vertical.
Aquesta imatge ens podria fer pensar en visitants d'altres planetes, però és un fenomen molt curiós que es produeix, en algunes ocasions, a la nostre atmosfera.
La imatge va ser captada casualment per una fotògraf a Etiòpia. Si es realitza una visió més detallada del mateix núvol, no només ens mostra molts colors, també es veuen unes bandes fosques i ondulades., l'orígen d'aquestes ondulacions es creu que està relacionat amb alteracions de les ones d'aire ascendent a dins el núvol.
Difracció de la llum. Font: wikipedia.
L'aparició d'aquests bonics colors és degut a la difracció de la llum solar, quan passa a través dels petits espais que queden entre un grup de gotes d'aigua de mida uniforme, situades al núvol pileus, llavors la llum blanca es difracta i apareix tot l'espectre de la llum visible.
El fenomen de la difracció es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual, troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé es curven i s'escampen després de passar per l'obertura. És una demostració clara de la naturalesa ondulatòria de la llum, ja que només les ones tenen la capacitat de difractar-se.
EL PILEUS
Un pileus (en llatí "barret" o "casc") és un petit núvol horitzontal que pot aparèixer a la part superior d'un cumulus o d'un cumulonimbus, donant l'aparença que porta una caputxa. Els pileus tendeixen a canviar de forma ràpidament. Aquests canvis es produeixen per l'acció de forts corrents ascendents que actuen sobre l'aire humit a baixes alçades, fent que aquest arribi al punt de rosada, ple de grans gotes en suspensió. Acostumen a ser indicadors d'un futur empitjorament del temps. Un pileus situat a la part alta d'un cumulus, sovint indica que aviat es transformarà en un cumulonimbus, amb un espectacular increment de la massa del núvol original.
Els núvols que van juntament amb un pileus se'ls acostuma a afegir el sufix "pileus" o "amb pileus". Per exemple, un cumulonimbus amb un pileus al damunt se'l pot anomenar com a "cumulonimbus amb pileus".
Els pileus també es poden formar a sobre dels núvols de cendra, els núvols pyrocumulus dels volcans en erupció i a sobre de les detonacions nuclears.
Aurora boreal de color verd amb forma d'arc a Groenlàndia. Fotografia realitzada per Juan Carlos Casado (TWAN).
A sobre podeu veure una altre imatge que sembla pertànyer a un guió de pel.lícula de ciència ficció, però és ben real.
Durant l'expedició Shelios que en aquests moments està estudiant les aurores boreals, els científics van veure aparèixer aquest espectacle a sobre els seus caps.
La imatge va ser captada després de la posta de Sol, des del campament Qaleraliq, al sud de Groenlàndia.
Una aurora polar o boreal, és una brillantor que apareix durant la nit a les regions properes als pols, a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra., no obstant, també s'han vist en latituds més baixes i en alguns casos puntuals fins a casa nostre.
En general, el color final de l'aurora està dominat per l'emissió d'àtoms d'oxigen en les capes atmosfèriques altes (al voltant de 200 km d'altitud) i produeix el color verd, com l'exemple que s'ha fotografiat a Groenlàndia. Quan la tempesta solar és forta, les capes inferiors de l'atmosfera també es veuen afectades pel vent solar (al voltant de 100 km d'altitud), llavors apareix una tonalitat vermella degut a l'emissió d'àtoms de nitrogen (predominants) i d'oxigen. Els àtoms d'oxigen emeten diferents matisos de colors, però el color predominant és el vermell i el verd.
