Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 20 de juliol del 2011

La causa d'aquestes temperatures fresques


Mapa sinòptic d'ahir a les 18:00h.


El mes de juliol que estem tenint, tot i que ja ha passat altres vegades, s'està caracteritzant per una acusada inestabilitat amb forma de ruixats i tempestes, i per unes temperatures més baixes del que marca la mitjana climàtica per aquestes dates, donant un ambient de principis de tardor.

Aquesta situació, està causada per una situació sinòptica caracteritzada per la presència d'un profund solc d'aire fred, que ens va arribant amb forma de glopades més o menys intenses i ens porta aire fred d'orígen polar marítim, després del pas de sistemes frontals i perturbacions.

Aquest aire de latituds superiors, topa amb l'aire més càlid típic de les nostres latituds i de l'època de l'any en què ens trobem.
Com podeu comprobar al mapa del començament, ens mostra un situació sinòptica amb un anticicló de les Azores (anticicló dinàmic) molt centrat a les illes del mateix nom, tot facilitant que el corrent en jet polar es dirigeixi cap a latituds més baixes. Un altre anticicló apareix a Rússia i entre els dos sistemes d'acció, les borrasques hi queden estancades i poden generar altres perturbacions que segueixen el solc d'aire fred i el corrent en jet que baixa cap al sud. Aquesta situació s'anomena "circulació meridiana", ja que les perturbacions deixen de seguir la circulació general que va d'oest a est, anomenada "circulació zonal", i es dirigeixen de nord a sud.

Aquests tipus de situacions, i més concretament, la que veiem a hores d'ara, si es produís en ple hivern, ens podria portar nevades en cotes baixes i el que no mancaria, possiblement, seria una bona nevada a la Vall d'Aran o cara nord pirinenca.



Imatge del corrent en jet polar que hi havia ahir a les 18:00h. Observeu com baixa del nord-oest i ens passa just per sobre, coincidint amb el pas de la perturbació que ens afectà.


Mentres el corrent en jet polar segueixi amb aquesta circulació meridiana (de nord a sud), les perturbacions i l'aire fred que el segueixen, ens anirà arribant de forma més o menys intensa.

El corrent en jet polar va d'oest a est a una altitud superior als 9000 metres d'alçada (300 hpa). Aquesta massa d'aire té forma tubular, aplanada i gairebé horitzontal. Es localitza entre els paral.lels 50º i 70º i porta associats vents de més de 120 km/h, que en alguns moments han arribat a superar els 500 km/h.

Al llarg del corrent en jet polar es produeixen meandres, que donen origen a les borrasques que ens afecten. Si un meandre s'arriba a estrangular, una part del corrent quedarà aïllat donant lloc a la formació d'una depressió aïllada en alçada (DANA), o gota freda.

El corrent en jet polar separa dues masses d'aire de tipologia diferent: una de més freda al nord i una de més càlida al sud., just en el punt de separació d'aquestes dues masses d'aire apareix el que es coneix com a "front polar".



Planisferi on es mostra el front polar.


L'existència d'aquest front polar, és deu a que la troposfera no forma un conjunt homogeni, ja que en ella hi ha grans masses d'aire que es separen per la seva temperatura, la humitat i la seva pressió.

L'aire tropical i l'aire polar són les dues masses d'aire fonamentals en cada hemisferi. Ambdues es subdivideixen, al seu torn, en aire marítim i aire continental.
L'aire polar marítim és humit, fresc a l'estiu i força fred a l'hivern.
L'aire polar continental és sempre sec, molt fred a l'hivern i es torna càlid a l'estiu.
L'aire tropical marítim és temperat i humit, i l'aire tropical continental és càlid i sec.

La superfície de contacte entre dues masses d'aire es diu front. Aquesta superfície de contacte no és mai vertical, sinó inclinada, perquè l'aire més dens i pesat tendeix a introduir-se en forma de falca per sota de l'aire més lleuger. És el que succeeix en el front polar, que separa l'aire tropical de l'aire polar a la zona temperada.

En el front polar trobem un conjunt de fronts successius, formant un cinturó que va envoltant el globus terrestre en cada un dels hemisferis.
El front polar separa l'aire polar fred que està situat al nord del càlid tropical, situat al sud.

En el front polar, els fronts associats a una borrasca s'uneixen amb els de la següent, i així es va formant un únic front continu que té segments freds i càlids. Entre cada dos borrasques apareix un anticicló o falca anticiclònica.

A les zones de contacte entre les masses d'aire, s'originen una sèrie de pertorbacions amb grans ondulacions que són l'inici dels centres de baixes pressions. Com podem comprobar, la superfície que separa la massa d'aire polar marítim de la d'aire tropical marítim no és plana.
Aquestes borrasques, que van associades en alçada amb el corrent en jet, es desplacen d'oest a est a grans distàncies i produeixen precipitacions frontals.

A causa de la successió de les ondulacions del front polar, les pertorbacions no es presenten aïllades, sinó que se succeeixen unes a les altres agrupades en famílies o sèries de borrasques. Degut a això, moltes de les situacions que comporten el pas d'una pertorbació, també poden provocar que en ocasions, això es repeteixi quatre o cinc vegades en dues setmanes.
Mentre es desplacen al llarg del front polar, les pertorbacions evolucionen. La falca d'aire càlid té tendència a apretar-se progressivament i, finalment, arriba un moment en què l'aire fred posterior s'uneix a l'aire fred anterior, escanyant la falca d'aire càlid, aleshores es diu que s'ha produït una oclusió. La llengua d'aire càlid despresa de la massa principal guanya alçada, es refreda i desapareix poc a poc.
Les borrasques es van debilitant quan arriben a l'oclusió i llavors es torna a imposar el front polar.


No a tot arreu tenen la mateixa temperatura



Mapa de temperatura mínima del dilluns passat. Fer clic per ampliar aquesta imatge i les successives.


Com podeu comprobar al mapa superior, les temperatues mínimes d'aquest passat dilluns es van mostrar força més baixes a l'Europa Occidental que a l'Europa Oriental, Itàlia i els Balcans. Si a l'oest i al centre trobem mínimes de 10/14ºc , a l'oest, com per exemple a Grècia o a Itàlia i la zona balcànica, les mínimes són clarament superiors als 20ºc.



Mapa de temperatures màximes del passat dilluns.


Pel que fa a les màximes, també podem comprobar com a l'oest i centre d'europa són més baixes que a l'est. Si ens fixem amb el centre i nord de Catalunya, veurem com marquen valors de 25ºc o menys., en canvi, a Itàlia i a Grècia s'arriba en molts indrets fins als 34/36ºc.



Mapa de temperatura a 850 hpa d'aquest dimarts al migdia.

Generalment, quan en un indret hi ha un profund solc d'aire fred, en un altre apareix una dorsal anticiclònica i una bombolla d'aire càlid. L'atmosfera sempre ho compensa d'una manera o altre.

Al mapa de temperatures a 850 hpa, veurem com al nord de la Península Ibèrica, a l'oest, el centre i nord d'Europa estan en el radi d'acció del solc d'aire fred, amb temperatures a 1500 m que van dels 4ºc als 12ºc., en canvi, a l'est del Mediterrani, com per exemple a Grècia i Turquia, hi han valors d'entre 20/28ºc, ja que es troben immersos dins d'una bombolla d'aire càlid subtropical, que en alguns indrets ha provocat una onada de calor.