Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 16 de juny del 2011

El núvol del Puyehue ja ha creuat dos terços del Planeta




Poques imatges poden mostrar tants aspectes diferents de la dinàmica atmosfèrica i oceànica del nostre planeta, com la que podem veure a l'encapçalament.

La imatge fóu captada el 12 de juny passat pel satèl.lit Terra de la NASA i ens mostra moltes coses interessants. Primerament, podem observar una franja marronosa formada per les cendres volcàniques del volcà Puyehue, que creua Sud-àfrica després d'atravessar tot l'Atlàntic sud al llarg de 8.000 km de longitud.

Aquestes cendres volcàniques no s'han aturat aquí, sinó que han continuat el seu viatge cap a l'est, impulsades pel corrent en jet polar, i el 13 de juny ja havien arribat fins a Austràlia i Nova Zelanda, provocant el caos en el trànsit aeri.

L'Autoritat d'Aviació Civil de Nova Zelanda va advertir als pilots que el núvol de cendres estava situat entre els 6 i 11 quilòmetres d'alçada, indret on els avions volen a velocitat de creuer.

Ahir la cendra va continuar pertorbant el trànsit aeri de Perth. Perth es troba a 12.500 km del volcà Puyehue, això vol dir que les cendres que afecten a Austràlia i Nova Zelanda han viatjat al llarg de més de dos terços del Planeta.
Durant les primeres 48 hores de l'erupció, les cendres van arribar fins als 15000 i van entrar de ple al corrent en jet, indret on el vent bufa de manera permanent d'oest a est a una velocitat d'entre 250/500 km/h.


El Corrent de Benguela


Un altre dels aspectes que podem observar a la imatge de satèl.lit, és una capa nuvolosa enganxada a la costa occidental de Sud-Àfrica. Es tracta d'una capa de núvols baixos o boira d'advecció com la que ens pot afectar a nosaltres al llarg de la primavera, degut a l'arribada d'una capa d'aire càlid en nivells baixos de la troposfera que entra en contacte amb l'aigua encara freda del Mediterrani.

Aquesta boira captada pel satèl.lit, afecta els primers metres de la costa sud-africana i també les costes de Namíbia. Gràcies a aquesta boira, les plantes crases del desert del Namib poden captar una mica d'humitat que es transforma en pluja horitzontal i així poden sobreviure a la poca pluja que hi cau.
En aquesta zona marítima, la boira es forma degut a l'aigua freda que aflora (upwelling) a través del Corrent de Benguela.


Segons wikipedia.org, el Corrent de Benguela és un corrent oceànic fred que es dirigeix ​​al nord tot seguint la costa oest d'Àfrica, fins al punt en què es va desviant cap a l'esquerra per dirigir-se a prop de l'equador terrestre, convertida en el corrent equatorial del Sud (corrent càlida) i llavors torna cap al corrent circumantàrtic a través del Corrent Càlid del Brasil, de manera que es tanca tot el circuit oceanogràfic de l'Atlàntic Sud.



El Corrent de Benguela del dia 3 de febrer del 2008. En color blau es mostren aigües fredes.


Característiques


La corrent de Benguela té el seu orígen en l'ascens d'aigües molt fredes del fons abissal de l'Atlàntic Sud, a causa del moviment de rotació terrestre d'oest a est. Proporciona un clima desèrtic a les costes de Namíbia (desert del Namib) perquè les aigües fredes s'evaporen amb molta dificultat, en comparació amb la major pluviositat que produeixen els corrents càlids que afecten els continents i les illes. No obstant això, també té un efecte positiu per l'economia de la zona, ja que provoquen una enorme riquesa pesquera degut a l'ascens del plàncton a causa de la surgència d'aigües profundes. És, a grans trets, la mateixa situació que es produeix en tots els corrents freds del món.



Corrents oceàniques. Fer clic per ampliar.