Estació automàtica per mesurar l'ozó. Pardines (Ripollès).
L'ozó troposfèric és un gas oxidant i irritant situat a la troposfera, aquesta capa de l'atmosfera és la més propera a la superfície (entre el terra i uns 10 km ), on es produeixen la majoria de fenòmens meteorològics i on ens movem i respirem.
Aquest gas és un contaminant secundari que es forma en presència d'òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils (precursors de l'ozó). Aquests contaminants primaris són emesos pel trànsit, pels processos industrials i, fins i tot, per fonts naturals com la vegetació. La formació de l'ozó va lligada a aquests compostos, juntament amb una temperatura elevada i una radiació solar intensa com la que es produeix a finals de primavera i a l'estiu., si transcorre un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores), això porta a la formació de l'ozó troposfèric, moltes vegades lluny d'on s'han produït els contaminants primaris.
Aquest gas incolor, invisible i d'olor agradable és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen (O3), a diferència de la molècula d'oxigen que respirem i que està formada per dos àtoms (O2).
El tercer àtom de l'ozó té una gran tendència a separar-se de la molècula d'ozó i combinar-se amb altres elements químics, tot oxidant-los. Aquesta característica fa de l'ozó un gas molt reactiu, que pot tenir efectes corrosius sobre els materials i, a certes concentracions, efectes irritants sobre les mucoses dels éssers vius.
Tot i que és exactament el mateix, l'ozó troposfèric en grans concentracions pot comportar greus problemes per la salut humana, a diferència de l'ozó que es troba situat a uns 20 km d'alçada dins de l'estratosfera (capa de l'atmosfera que va dels 11 als 50 km d'alçada), el qual forma la famosa capa d'ozó, responsable d'evitar que ens arribin la majoria dels raigs ultravioletes del Sol.
Concentració d'ozó troposfèric prevista per avui a les 15:00 h.
Font : http://forecast.uoa.gr/index.php
El Departament de Medi Ambient i Habitatge, té una xarxa de 76 estacions automàtiques repartides per tot Catalunya com la que encapçala aquest article, per poder vigilar els nivells d'ozó i altres contaminants que tenim. Al Baix Empordà, aquesta estació es troba situada a Begur i forma part del que s'anomena "Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya" (XVPCA).
Aquesta xarxa és primordial per a poder alertar a la població si es superen les concentracions d'ozó que es consideren perillosos per la salut humana, a través d'uns valors de referència estipulats per la legislació vigent.
En diversos estudis en persones s'han trobat alteracions de la funció pulmonar quan les concentracions d'ozó troposfèric han superat els 200 µg/m 3 en un temps d'exposició d'1 a 3 hores. A partir d'aquests nivells, l'ozó pot provocar en les persones les alteracions següents:
Irritació del sistema respiratori, provocant tos, irritació a la faringe, irritacions al coll (gola seca) i/o una sensació incòmoda al pit.
Reducció de la funció pulmonar, fent més difícil l'aspiració de l'aire i la respiració profunda i vigorosa i, per tant, respirant més ràpidament i superficialment del que és habitual.
Reducció de la capacitat defensiva enfront de les malalties respiratòries en general; en el cas concret de l'asma, nivells elevats d'ozó troposfèric augmenten la freqüència de crisis asmàtiques.
Agent causant d'alteracions diverses com la irritació de les mucoses del nas i la boca, de la conjuntiva dels ulls (provocant alteracions en la percepció visual), de la pell, a més de malestar general, disminució del rendiment, cansament o mal de cap.
Grups de persones que poden ser particularment sensibles a l'ozó troposfèricLes persones amb asma o altres malalties de les vies respiratòries i/o cardíaques.
Les persones que fan exercici físic a l'aire lliure, especialment a les hores en què els nivells d'ozó són més alts: entre les 12 h i les 16 h (hora solar).
Els nens.
La gent gran.
Les persones amb altres característiques individuals determinades que les fan més sensibles que la resta a la presència de l’ozó
Valors de referènciaLa legislació relativa a l'ozó va ser establerta per la Directiva comunitària 2002/03/CE, de 27 de setembre, transposada a la nostra legislació pel Reial decret 1796/2003, de 26 de desembre, relativa a l'ozó a l'aire ambient, en la qual es defineixen, entre altres, els valors de referència següents:
Llindar d'informació a la població : nivell a partir del qual una exposició breu a l’ozó suposa un risc per a la salut de la població més vulnerable i a partir del qual es dóna informació actualitzada a la població. S'estableix en 180 µg/m 3 com a mitjana horària.
Llindar d'alerta : nivell a partir del qual una exposició breu a l'ozó suposa un risc per a la població en general i a partir del qual s'emprenen mesures immediates. S'estableix en 240 µg/m 3 com a mitjana horària .
A la pàgina web http://www.gencat.cat/mediamb/qaire/ciozo.htm , hi podeu consultar les dades relatives a aquesta Campanya, a través de la qual es dóna informació a la població dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya i sobre la situació de les últimes 24 hores, així com el pronòstic de la seva evolució, les precaucions recomanades i altres aspectes relacionats amb aquest tema.
Què podem fer quan es superen aquests llindars de concentració d'ozó troposfèric?
Cal reduir els esforços corporals a l'aire lliure que no siguin usuals, principalment si provoquen fatiga, són de llarga durada i es produeixen a les hores en què la concentració d'ozó és més elevada, és a dir, durant les hores de màxima insolació del dia (entre les 12 h i les 16 h). Especialment les persones grans o amb malalties respiratòries i/o cardíaques haurien de reduir al màxim l'esforç físic i les activitats a l'aire lliure.
Sempre que sigui possible, programarem les activitats a l'exterior en les hores en què els nivells d'ozó són més baixos, generalment de bon matí o al vespre.
Informació extreta de http://www.gencat.cat/mediamb/qaire/ciozo.htm i fotografia realitzada per jo mateix.
