dijous, 31 juliol de 2014

30 de juliol: es tornen a superar els 30ºC

Capvespre plàcid amb alguns altocúmuls ahir dimecres.


Tal com es preveia, després de la pluja i de la refrescada obtinguda entre el dilluns a la nit i ahir dimecres 30 de juliol de bon matí, amb el pas de les hores la intensa radiació solar típica d'aquestes dates, va fer remuntar les temperatures fins a valors propis de l'estiu, amb moltes màximes que arribaren o superaren la barrera dels 30ºC, a més, a la costa altre cop es va recuperar la xafogor que haviem oblidat durant unes hores.
A Palamós, la humitat relativa arribà fins al 92 %., si a aquest fet hi afegim que la temperatura màxima assolí 26ºC, això ens indica que el nostre cos notava una calor com si hi haguessin 38ºC en aquell moment del dia.

D'altre banda, l'ambient assolellat que vàrem tenir ahir dimecres vingué acompanyat per l'aparició d'alguns núvols lenticulars a primeres hores, com a símptoma de forts vents en altura de component nord., en conjunt hi havien 3/8 Ac lenticularis i Sc.
Al matí predominà el cel serè i al migdia van formar-se 2/8 Cu i Sc.
A la tarda tan sols restaren 1/8 Cu, no obstant, al vespre van aparèixer franges d'altocúmuls 3/8 Ac.

En un altre ordre de coses, cal destacar que els efectes de les pluges, a part de facilitar la proliferació de mosquits, també ha fet que es veiés alguna imatge molt poc freqüent al mes de juliol, ja que han aparegut alguns bolets, com la cualbra que veiem a la foto inferior.


Cualbra vista ahir a la tarda a les Gavarres.


Pel que fa a les temperatures màximes del Baix Empordà, aquestes, tal com he comentat, van arribar o superar els 30ºC en molts punts, com per exemple els 31,7º C de la Bisbal d'Empordà, els 31,6ºC de Torroella de Montgrí o els 30,1ºC de Calonge, com a màximes més destacades. La màxima més curta foren els 25,8ºC de Palamós o de Sant Feliu de Guíxols.
Les mínimes, per la seva banda, van oscil·lar entre els 15,3ºC de les Olives com a mínima més baixa, i els 17,7ºC de Palamós-la Fosca com a mínima més alta. (dades de Meteoclimatic)

Altres dades meteorològiques d'ahir dimecres 30 de juliol del 2014 a Palamós., temperatura màxima 25,8ºC, mínima 17,6ºC. Vent de component ESE al matí, a 5 km/h de mitjana., tarda amb vent del SO, a 10/15 km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 26 km/h SO. Estat de la mar amb mar arrissada o un xic marejol., mar endins hi havia maror (onatge sig. de 1,17 metres a les 16:00h davant del cap de Begur). Pressió atmosfèrica màxima 1013hPa, mínima 1011hPa. Humitat relativa màxima 92%, mínima 53%.(Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

Nota informativa: a l'article que vaig publicar ahir dimecres 30 de juliol, ara hi podreu trobar algunes dades que no havia posat.

dimecres, 30 juliol de 2014

29 de juliol: l'episodi plujós ens deixa entre 44 i 60 litres

Tempesta vista des de la llunyania ahir dimarts al migdia. Imatge mostrada al programa Vespre a La 2 (minut 16:55) i al portal de notícies 324.cat (foto nº 3).


Aquest mes de juliol i l'episodi de pluges que ens ha afectat durant les darreres hores, ens han deixat algunes xifres dignes de mencionar.
Concretament, a Palamós, entre el migdia del dilluns i el matí del dimarts, finalment van caure 43,8 mm al centre del nucli antic i fins a 59,8 mm a la Fosca.
Si sumem aquesta pluja abundant amb la que ha caigut durant tot el mes, això ens dóna un total de 81,6 mm recollits al centre del nucli antic i 133,6 mm a la Fosca.
Aquestes dades inusuals signifiquen que ha plogut entre el doble i el triple d'allò estipulat per la mitjana climàtica del mes de juliol a la nostre població, una mitjana establerta en 20,7 mm.

Tenint en compte que apunto dades des de l'any 2002, mai en els darrers 12 anys havia plogut tant com ara en un mes de juliol. No obstant, curiosament, no hem d'anar gaire lluny per trobar un mes de juliol molt plujós, ja que a l'any 2011 van caure 73 mm repartits en 9 dies de pluja, a més, les temperatures foren més baixes del normal.
Un altre succés molt rar de veure en ple estiu, fou el fet que el ramal de la riera Aubi situat a Castell aboqués les seves aigües directament al mar, talment com si fos la tardor o l'hivern.
Aquest abocament d'aigües plujanes va fer prohibir el bany a la platja de Castell i es va posar la bandera groga a la Fosca.
Vegeu notícia: http://www.radiopalamos.cat/radio.php?ap=a61s00&id_registre=1092


Cel gris, gotes de pluja i esvoranc a la sorra causat per les aigües plujanes. Imatge d'ahir dimarts a les 9 del matí. Font: càmera del Temps de TV3 ubicada a Platja d'Aro.


Altres dades de precipitació caiguda al Baix Empordà durant ahir dimarts, segons Meteoclimatic (entre parèntesis veiem el total de l'episodi):

Verges 39,8 mm (71,6 mm)., les Olives 20,0 mm (52,8)., Sant Feliu de Guíxols 3,0 mm (34,0 mm)., Calonge-Mas Pallí 11,8 mm (38,8 mm)., Calonge 18,1 mm (44,0 mm)., Bellcaire d'Empordà 23,0 mm (48,0 mm)., Palafrugell 25,2 mm (35,0 mm).

Pel que fa a l'estat del cel, ahir dimarts 29 de juliol a Palamós vàrem tenir una matinada plujosa, a més,  a primeres hores del dia continuaven els plugims o petits ruixats amb 8/8 Cu, Sc i St., a mig matí s'obriren àmplies clarianes amb només 3/8 Cu i Sc.
El domini del sol ràpidament va desaparèixer, ja que a quarts de dues del migdia el cel quedà ennuvolat, degut a l'aparició d'una enclusa de tempesta molt fotogènica 6/8 Ci, As virga i Cu, la qual podeu veure a la foto de l'encapçalament.
Cal destacar que aquesta tempesta afectà el sud de la Costa Brava i el Maresme, en forma de forts ruixats acompanyats per pedra o calamarsa.
Malgrat aquest cel amenaçador, l'enclusa de tempesta va marxar mar endins i ens deixà una tarda assolellada amb 3/8 Ci, Cu i Sc.


Imatge del radar a les 14:00h, on es veu la tempesta que s'observava des de Palamós mirant cap al sud-oest.


En relació a les temperatures registrades ahir dimarts al Baix Empordà, segons Meteoclimatic, la màxima més alta van ser els 28,7ºC de la Bisbal d'Empordà i la màxima més curta foren els 23,1ºC de Palamós o de Sant Feliu de Guíxols.
Les mínimes van oscil·lar entre els 14,7ºC de Palamós com a mínima més curta, i els 17,0ºC de Sant Feliu de Guíxols com a mínima més alta.

Altres dades meteorològiques d'ahir dimarts 29 de juliol del 2014 a Palamós., temperatura màxima 23,1ºC, mínima 14,7ºC. Pluja 16,8 mm (22,0 mm a la Fosca). Vent de direcció N de matinada, a 10/15 km/h de mitjana., vent del SO durant la resta del dia, a 15 km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 40 km/h NNO (de matinada). Estat de la mar amb marejol (mar de fons del NE)., mar endins hi havia forta maror (onatge sig. de 2,46 metres a les 12:00h davant del cap de Begur). Pressió atmosfèrica màxima 1013hPa, mínima 1010hPa. Humitat relativa màxima 99%, mínima 66%.(Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


La tarda assolellada d'ahir dimarts, amb algun cúmul. Font: càmera del Temps de TV3 ubicada a Platja d'Aro.

dimarts, 29 juliol de 2014

27 i 28 de juliol: forta xafogor i pluja abundant

Altre cop, el cel ennuvolat i la pluja van buidar la platja Gran i els gavians ocuparen el lloc dels banyistes ahir dilluns. Imatge mostrada a l'Espai del Temps de TV3.


Les dues últimes jornades han tornat a repetir el guió d'aquest mes de juliol, on l'anticicló de les Açores segueix lluny de nosaltres permetent l'arribada de pertorbacions.
Resumint, després d'un diumenge especialment calorós, amb una temperatura de xafogor que fregà els 40ºC en molts moments del dia, ahir dilluns vàrem tenir una tarda i una nit plujoses, degut al pas d'una altre pertorbació que en aquest cas provenia directament de les illes Britàniques.

Entrant en detalls, s'ha d'esmentar que ahir dilluns 28 de juliol hi va haver un matí dominat pel sol, però amb el cel enterenyinat per núvols alts i mitjans 5/8 Ci, As i Ac, als quals s'hi afegiren el creixement de 3/8 Cu.
Aquesta presència del sol durà poc, ja que a partir del migdia els núvols cobriren el cel amb 8/8 Cu i Cb, amb alguns plugims o petits ruixats acompanyats per aparat elèctric., una situació que altre vegada deixà les platges amb els gavians com a únics ocupants...

Així mateix, el plat fort de les precipitacions caigué durant la tarda en forma de pluja continuada i amb el so d'algun tro esporàdic.
A la nit continuà el cel tapat 8/8 Cu, i amb ruixats que a estones queien amb forta intensitat.

En total, ahir dilluns es van recollir 27,0 mm al centre del nucli antic de Palamós i 37,8 mm a la Fosca, amb la qual cosa, i després de les pluges caigudes en dies anteriors, es pot afirmar que aquest mes acabarà qualificant-se com a plujós.

Altres dades de precipitació caiguda al Baix Empordà durant ahir dilluns, segons Meteocat i Meteoclimatic (falta sumar-hi la pluja caiguda durant la passada matinada):

Castell d'Aro 34,6 mm., Verges 31,8 mm., les Olives 31,0 mm., Sant Feliu de Guíxols 31,0 mm., la Tallada d'Empordà 29,0 mm., Torroella de Montgrí 28,2 mm., Calonge-Mas Pallí 27,0 mm., Monells 26,0 mm., Calonge 25,9 mm., la Bisbal d'Empordà 25,1 mm., Bellcaire d'Empordà 25,0 mm., Palafrugell 9,8 mm.


La platja Gran completament buida ahir dilluns a la tarda. Imatge mostrada al programa Vespre a La 2.


Mapa de llamps d'ahir dilluns.


D'altre banda, les temperatures màximes d'ahir dilluns 28 de juliol, van baixar entre 2 i 3 graus respecte el dia anterior en moltes poblacions del Baix Empordà.
Els 28,8ºC de Monells foren la màxima més elevada.
Les mínimes, per la seva banda, van tenir lloc a darreres hores del dia i foren entre 1 i 3 graus més baixes, amb els 17,2ºC de Monells com a mínima més curta.

Màximes registrades ahir dilluns 28 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 28,8ºC (17,2ºC)., la Bisbal d'Empordà 28,1ºC (17,8ºC)., la Tallada d'Empordà 28,1ºC (18,1ºC)., Torroella de Montgrí 27,3ºC (18,4ºC)., Castell d'Aro 26,9ºC (18,5ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir dilluns 28 de juliol del 2014 a Palamós., temperatura màxima 26,3ºC, mínima 19,1ºC (va tenir lloc a darreres hores del dia, però durant la nit/matinada només es baixà fins als 22ºC). Vent del SE al matí, a 5 km/h de mitjana., vent del NE al migdia, a 15 km/h de mitjana., vent del N a la tarda, a 5/10 km/h de mitjana., vent del O al vespre/nit, a 2 km/h de mitjana o calma. Ratxa màxima de vent 29 km/h NE. Estat de la mar amb mar plana al matí i mar arrissada a partir del migdia., mar endins hi havia marejol o maror (onatge sig.de 0,23 metres a les 12:00h davant del cap de Begur i de 0,82 metres a les 16:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1015hPa, mínima 1012hPa. Humitat relativa màxima 98%, mínima 76%.(Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Creixement de cúmuls a sobre de Palamós ahir al matí.


Per finalitzar el resum meteorològic, cal esmentar que el passat diumenge 27 de juliol, com sol ser habitual, els vents càlids i humits que precedien el canvi de temps del dia següent, provocaren que a Palamós s'arribés fins als 28,2ºC de temperatura màxima., si a aquest fet unim l'elevat grau d'humitat ambiental que arribà fins al 83%, el nostre cos notà una calor molt forta, ja que la temperatura de xafogor fregà els 40ºC durant moltes estones.
També cal destacar que la nit fou especialment càlida, amb una mínima tropical de 22,4ºC que feia difícil conciliar el son.

Pel que fa a l'estat del cel, aquest ja ens indicava l'arribada d'alguns canvis de temps. Al matí s'observaren 6/8 Ci, Ac, Cu i Sc, amb ullades de sol. A partir del migdia l'astre rei s'acabà imposant amb només 2/8 Ac, Cu i Sc. A la tarda encara va fer més sol, amb tan sols 1/8 Sc i St.
A partir del vespre, la formació d'algunes tempestes cap a la serralada pirinenca va fer que arribés una enclusa 6/8 Ci, As, Ac, amb alguns Sc 2/8.


Platja deserta i cel amenaçador ahir dilluns a primeres hores de la tarda, amb el creuer Island Escape al moll Nou.


D'altre banda, les temperatures màximes del passat diumenge 27 de juliol van pujar 1 grau més respecte el dia anterior a la nostre comarca. Els 31,6ºC de la Bisbal d'Empordà va ser la màxima més elevada.
Així mateix, les mínimes van ser entre 3 i 5 graus més altes, amb els 19,5ºC de Castell d'Aro com a mínima més curta.

Màximes registrades el passat diumenge 27 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

La Bisbal d'Empordà 31,6ºC (20,2ºC)., Monells 31,5ºC (19,6ºC)., la Tallada d'Empordà 30,4ºC (21,4ºC)., Torroella de Montgrí 30,3ºC (20,7ºC)., Castell d'Aro 29,3ºC (19,5ºC).

Altres dades meteorològiques del passat diumenge 27 de juliol del 2014 a Palamós., temperatura màxima 28,2ºC, mínima 22,4ºC. Vent del ESE al matí, a 5/10 km/h de mitjana., vent del SO a la tarda, a 5/10 km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 19 km/h SO. Estat de la mar amb mar plana al matí i mar arrissada a la tarda., mar endins hi havia maror o marejol (onatge sig. de 0,59 metres a les 13:00h davant del cap de Begur i onatge sig.de 0,35 metres a les 18:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1016hPa, mínima 1014hPa. Humitat relativa màxima 83%, mínima 51%.(Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


La platja Gran de Palamós ocupada pels gavians en comptes d'haver-hi banyistes, a causa del temps plujós. Imatge d'ahir dilluns a primeres hores de la tarda.

dilluns, 28 juliol de 2014

La ciutat de Panamà i els seus gratacels

La ciutat de Panamà envoltada de selva. Imatge captada des del Parc Natural Metropolità.


Avui reprenem el fil de la recent estada que vaig fer a la ciutat de Panamà. Si en el darrer article us vaig parlar de la part antiga, avui faré esment de la seva part moderna.
La ciutat de Panamà, capital de la República del Panamà, és la ciutat més gran i poblada del país, amb una població de 880.691 habitants dins del seu municipi i 1.206.792 habitants dins la seva àrea metropolitana, la qual inclou a diverses jurisdiccions com la ciutat-districte de San Miguelito.
Aquesta ciutat imponent sobta pel gran contrast que representen els seus centenars de gratacels moderns, en comparació amb les senzilles construccions que poblen els barris humils on viu la majoria de la població del país.
Està localitzada a la vora del golf de Panamà, a l'oceà Pacífic, a l'est de la desembocadura del Canal de Panamà.
Fundada el 15 agost del 1519 per Pedro Árias Dávila, actualment ocupa una àrea de 2.245 km2. Com a capital de la república, acull la seu del Govern Nacional, al costat d'altres institucions governamentals i una gran quantitat d'ambaixades i consolats degudament acreditats.

Està comunicada mitjançant el port de Balboa, l'aeroport de Tocumen, la carretera Panamericana i una carretera transístmica (autopista Panamà - Colón), que uneix al llarg de 78,9 km la ciutat amb la costa del mar Carib.
La ciutat és el principal centre cultural i econòmic del país, posseeix una intensa activitat financera i és un centre bancari internacional. Actualment ocupa la 7ª posició dins de les 10 ciutats més competitives d'Amèrica Llatina.
El Canal de Panamà i el turisme són les altres fonts de riquesa per a l'economia de la ciutat, que compta amb un clima tropical, amb diversos parcs naturals que l'envolten i altres llocs d'interès.


La ciutat moderna vista des del popular passeig conegut com a Cinta Costera.


L'origen del nom de la ciutat es deriva de l'espanyolització del terme en llengua cueva Panamà, que segons Pascual d'Andagoya, significa "abundància de peixos" o "abundància de peixos i papallones".
Al cap de poc temps de ser fundada, la ciutat va esdevenir el punt de partida per a l'exploració i conquesta del Perú i un punt de trànsit per als carregaments d'or i plata que s'enviaven a España. El 1539 i al març del 1563 van tenir lloc grans incendis que van devastar part de la ciutat, però això no va detenir el seu progrés.
A l'any 1610 ja hi havien 5.000 habitants, unes 500 habitatges i diversos convents i capelles, un hospital i la Catedral dedicada a la Verge de l'Assumpció; convertint-la en una de les ciutats més importants de l'Amèrica espanyola.

A l'inici del segle XVII, la ciutat pateix l'amenaça de pirates i corsaris, sumat a les constants amenaces d'indígenes provinents del Darién. El 2 de maig del 1620 la ciutat pateix un terratrèmol, amb diversos morts i ferits i danys estructurals.
El 21 febrer del 1644 hi té lloc el Gran Incendi, el qual va ser provocat i va consumir 83 cases i diversos edificis religiosos, incloent-t'hi la Catedral. en aquells temps hi havien 8.000 habitants.
A l'any 1670, la població va augmentar fins als 15.000 habitants. El 28 de gener del 1671, Henry Morgan, corsari britànic, juntament amb una banda de 1.400 homes, va atacar i saquejar la ciutat amb bastanta resistència. No els va ser possible saquejar-la totalment perquè el Capità General, Juan Pérez de Guzmán, va ordenar fer explotar els dipòsits de pólvora de la ciutat i això va provocar un gegantí incendi que la va destruir gairebé completament. Els pirates van perseguir i van saquejar els habitants de l'antiga ciutat que havien fugit amb les seves pertinences i coses de valor, i malgrat tot, van poder obtenir moltes riqueses, que van carregar amb 195 mules, i es van retirar de les ruïnes el 24 de febrer amb diversos presoners i esclaus capturats.


Gratacels imponents i modernitat omplen la ciutat de Panamà.


La ciutat va ser reconstruïda el 1673 per Antonio Fernández de Còrdova, a 2 km al sud-oest de la ciutat original. Aquesta ubicació conforma actualment el nucli antic de la ciutat.
Cap a l'any 1790 la ciutat es recupera i torna a tenir una població de 7.000 habitants. L'anomenada febre de l'or de Califòrnia, el 1848, va portar un augment dels viatgers que creuaven l'istme de Panamà en direcció a la costa oest d'Amèrica del Nord.
L'any anterior al descobriment de l'or, es fundà la companyia ferroviària panamenya, però el ferrocarril no va començar a operar fins el 1855, any en què la ciutat comptava amb una població de 12.000 habitants.
Entre el 1848 i el 1869, quan es va completar el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, gairebé 375.000 persones van creuar l'istme des de l'Atlàntic al Pacífic i 225.000 en la direcció contrària. Aquest trànsit va augmentar la prosperitat de la ciutat durant aquest període, ja que el 1885 la ciutat ja tenia 25.000 habitants.

La construcció del Canal de Panamà va ser molt beneficiós per a la ciutat, ja que portà millores en la sanitat, amb l'eradicació de la febre groga i la malària, així com la introducció del primer sistema d'aigua potable. No obstant això, molts dels treballadors per a la construcció del Canal van ser portats des del Carib, un fet que causà importants tensions racials i socials a la ciutat.


La Cinta Costera.


Durant la Segona Guerra Mundial, la construcció de bases militars i la presència de grans quantitats de militars i de personal civil nord-americans van portar nous nivells de prosperitat a la ciutat. A través dels anys, però, els beneficis d'aquesta presència a l'àrea del canal van significar un greuge segons la perspectiva dels panamenys, ja que als anys 1960 els panamenys tenien l'accés limitat a diverses àrees de les rodalies del Canal. Moltes d'aquestes àrees eren zones militars accessibles només per al personal nord-americà.

A la fi dels anys 1970 i durant els anys 1980, la ciutat va esdevenir un centre bancari. El 1989 després de gairebé un any de tensió entre els Estats Units i Panamà, George Bush va ordenar una invasió per defenestrar el líder panameny, el general Manuel Antonio Noriega. Com a resultat d'aquesta acció anomenada Operació Causa Justa, una part del veïnat del Chorrillo, que estava format per antics edificis de fusta d'inicis del segle XX, van ser destruïts per l'intens bombardeig.

Després que els Estats Units d'Amèrica revertissin a Panamà les àrees de l'antiga Zona del Canal, en compliment dels Tractats Torrijos-Carter, la ciutat va guanyar un conjunt de barris residencials situats majoritàriament al corregiment d'Ancón. Aquests barris tenen un estil arquitectònic típic nord-americà i la seva visita ofereix la impressió d'estar recorrent els suburbis d'aquest país.


Monument dedicat als Tractats Torrijos-Carter, al cim del cerro Ancón, Punt més alt de la ciutat amb 199 metres d'altura.


La ciutat de Panamà amb els seus gratacels vista des del cerro Ancón.


La ciutat segueix sent un dels centres bancaris més grans del món, establint diversos controls per al flux de diners, que va augmentar la credibilitat i la seguretat en les inversions. El port de Balboa operat per la companyia Hutchison Whampoa, originària de Hong Kong, és també una important font d'ingresos per a la ciutat.

Actualment, es troben en projecte, aprovats o en construcció, una gran quantitat d'edificis que superen els 200 m d'alçada, i, fins i tot, alguns arribaran als 300 m.
Trenta d'aquests edificis estaran inclosos dins dels 200 gratacels més alts del món.
31 dels seus edificis marcaran un nou panorama urbà a la ciutat, que s'ha convertit en la "ciutat dels gratacels" d'Amèrica Llatina.

La història de la construcció de grans edificacions va començar amb la construcció de la Catedral de nostra Senyora de l'Assumpció, que amb 27 metres d'altura va esdevenir una de les més altes de la ciutat, al segle XVII. Encara que la ciutat de Panamà no tenia grans gratacels, a través dels anys la ciutat ha anat transformant-se en una de les urbs amb més gratacels del continent americà. El 2007 es va construir l'"Aqualina Tower", que amb 210 m d'altura és l'edifici culminant més alt del país, tot i que el "The Point" que està actualment en construcció, ja ha superat aquesta altura, convertint-se en el més alt de la ciutat, però no serà oficial fins a estar completament acabat. Entre d'altres hi ha el "Trump Ocean Club International Hotel & Tower" amb 293 metres, un dels més moderns de Centreamèrica i Llatinoamèrica.

A la ciutat hi ha més de 212 edificacions planejades, 202 edificis en construcció, 174 edificis construïts i 17 edificis sense construir.

Durant diversos anys, l'horitzó de la ciutat va seguir sent el mateix, amb només quatre edificis de més de 150 m. A partir de començaments de la dècada del 2000, es va experimentar un gran auge de la construcció, amb nous edificis que es van aixecar per tota la ciutat.




Des de l'any 1999, amb la sortida de les tropes nord-americanes i l'obtenció de la sobirania total del país, la ciutat ha acollit gran quantitat de ciutadans estrangers. De l'any 2002 al 2005 han establert la seva residència al país 25.000 canadencs, 100.000 colombians i 17.000 hebreus, entre d'altres.

Segons les previsions fetes pels experts, la població de l'àrea metropolitana de la ciutat de Panamà per a l'any 2020 arribarà a uns 3.8 milions. D'acord amb el document, la població de l'àrea metropolitana d'aquí a 10 anys serà de 2 milions 400 mil persones.
En un país amb una població de 3.706.596 habitants (2014), l'àrea metropolitana actualment aglomera prop del 40% del total demogràfic nacional.




La ciutat està travessada per 8 rius anomenats: Cárdenas, Curundú, Matasnillo, Matías Hernández, Rio Abajol, Juan Díaz, Tàpia i Tocumen.

El seu emplaçament posseeix un clima tropical de tipus sub-equatorial, caracteritzat per una perllongada estació plujosa que va de maig a desembre, i una curta estació seca de gener a abril. La precipitació anual mitjana és d'uns 2.000 mm., té una humitat relativa mitjana del 75% i una temperatura mitjana de 27°C, amb màximes absolutes de fins a 39°C i mínimes de 20°C.




Algunes dades curioses


A Panamà, considerat fins fa poc temps com a paradís fiscal, hi han ubicats 94 bancs, dels quals 60 són del Sistema Bancari Nacional, 24 de la Banca Internacional i 9 bancs de representació. El Sistema Bancari Nacional té actius per valor de 29.100 milions de dòlars i 284 sucursals al llarg del país, de les quals, 132 es localitzen a la ciutat de Panamà.
La ciutat de Panamà és l'únic lloc al món on es pot veure l'alba i el capvespre exactament a la mateixa hora (alba 6:10 i capvespre 06:10 pm).
La ciutat de Panamà és l'única capital de Llatinoamèrica envoltada de boscos tropicals i des del seu centre es pot accedir fàcilment als tres Parcs Nacionals declarats Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat.
La ciutat de Panamà va ser la primera ciutat espanyola fundada a la costa de l'Oceà Pacífic del continent americà.
El Ferrocarril de Panamà fou el més car de tota la història en la seva construcció, ja que va costar 8 milions de dòlars a mitjans del segle XIX i va tardar 5 anys en ser construït.
La ciutat de Panamà, tot i estar fundada a la costa de l'Oceà Pacífic, el llenguatge i els trets culturals dels seus habitants són típicament caribenys.


diumenge, 27 juliol de 2014

25 i 26 de juliol: xafogor, plugim i raigs crepusculars

Espectaculars raigs crepusculars vistos ahir dissabte al vespre sobre Palamós.


Els dos darrers dies, com és normal en aquesta època de l'any, a Palamós hem tornat a suar de valent gràcies a la forta xafogor derivada de les altes temperatures i l'elevat grau d'humitat ambiental. A tot això, també hi hem d'afegir la pluja anecdòtica que caigué durant el matí i la nit del divendres, la qual, malgrat tot, no va servir per foragitar la calor estiuenca.

Entrant en detalls, cal destacar que ahir dissabte 26 de juliol, el temps estigué dominat per un ambient assolellat, amb només 2/8 Ci al matí. Al llarg de la tarda l'astre rei es va veure bressolat per l'arribada d'alguns núvols un xic més importants, amb 4/8 Ci, Ac, Cu i Sc.
De cares al vespre, els núvols encara augmentaren més fins a deixar-nos 6/8 Ac i Cu, amb bonics raigs crepusculars o rajos divins com els que veieu a les fotos.

Els raigs crepusculars o rajos divins són raigs de llum solar que semblen irradiar des d'un únic punt en el cel.
Aquests raigs apareixen en forma de feixos de llum divergents intercalats amb zones d'ombra. El nom ve del fet que sovint són visibles durant les hores del crepuscle, a l'alba i al capvespre, quan el contrast entre la llum i la foscor és més evident.
Els raigs crepusculars són realment paral·lels, però semblen divergir a causa de la perspectiva.
El fenomen òptic és observable quan els objectes, com ara pics de muntanyes o núvols (estratocúmuls, cúmuls o altocúmuls) creen zones grises entre els raigs del sol.
Els diversos aerosols i l'elevada humitat presents a l'atmosfera dispersen la llum del sol i fan que aquests raigs siguin visibles, a causa de la difracció, reflexió i dispersió de la llum.


2 fotos més dels raigs crepusculars d'ahir dissabte






D'altre banda, les temperatures màximes del Baix Empordà ahir dissabte van pujar entre 1 i 2 graus més respecte el dia anterior, amb molta xafogor a la costa. En aquest sentit cal afegir que a Palamós la temperatura de xafogor s'enfilà fins als 36ºC en molts moments del dia.
Els 31,1ºC de Monells va ser la màxima més elevada.
Així mateix, les mínimes van tenir entre 2 i 3 graus menys que el dia abans, amb els 15,2ºC de Monells com a mínima més curta.

Màximes registrades ahir dissabte 26 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 31,1ºC (15,2ºC)., la Bisbal d'Empordà 30,7ºC (16,4ºC)., la Tallada d'Empordà 29,5ºC (16,4ºC)., Torroella de Montgrí 29,1ºC (16,4ºC)., Castell d'Aro 28,2ºC (16,6ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir dissabte 26 de juliol del 2014 a Palamós., temperatura màxima 26,7ºC, mínima 18,9ºC. Vent del SE al matí, a 10 km/h de mitjana., vent del SO a la tarda, a 10/15 km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 27 km/h SO. Estat de la mar amb mar plana al matí i mar arrissada a la tarda., mar endins hi havia maror (onatge sig.de 0,7 metres a les 12:00h davant del cap de Begur). Pressió atmosfèrica màxima 1014hPa, mínima 1012hPa. Humitat relativa màxima 87%, mínima 65%.(Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Mapa de llamps del passat divendres.


Per finalitzar el resum, s'ha de mencionar que el passat divendres 25 de juliol vàrem tenir un dia dividit en dues meitats caracteritzades per un matí ennuvolat i amb algun plugim, i una tarda assolellada i xafogosa.
Aquesta variabilitat va estar provocada pel pas d'un petit embossament d'aire fred en altura, amb isotermes de -12ºC a 500hPa, el qual, per contrast amb la calorada dels dies anteriors, va fer crèixer molts nuclis de tempesta que creuaren gairebé tot Catalunya., no obstant, la manca d'humitat en vàries capes troposfèriques va fer que les tempestes provoquessin més enrenou que no pas pluja. En molts casos, es tractava de tempestes seques o amb poca precipitació que causaren petits incendis a molts punts del país.
En aquest sentit cal destacar que la caiguda de llamps va causar 2 petits incendis de vegetació a Castell-Platja d'Aro i 1 incendi en un restaurant de Santa Cristina d'Aro, segons fonts dels bombers.

A Palamós, durant el matí el cel es presentà ennuvolat 8/8 Cu i Cb, amb algun plugim esporàdic i la caiguda d'algun llamp. A la tarda el temps fou assolellat, fent que nombrosos banyistes es dirigissin a la platja, però van quedar restes de núvols amb 4/8 Ac, Cu i Sc.
A la nit es va tornar a ennuvolar 8/8 Cu, degut a l'arribada de les restes d'alguna tempesta que es formà a l'interior de Girona, provocant la caiguda de quatre gotes inapreciables.

En total, a la nostre vila es van recollir 1,2 mm al centre del nucli antic i 2,0 mm a la Fosca.

Altres dades de precipitació caiguda al Baix Empordà durant el passat divendres, segons Meteocat i Meteoclimatic:

La Bisbal d'Empordà 5,2 mm., Torroella de Montgrí 4,9 mm., Monells 4,7 mm., la Tallada d'Empordà 4,4 mm., Verges 4,4 mm., Palafrugell 2,6mm., les Olives 2,5 mm., Calonge-Mas Pallí 2,4 mm., Castell d'Aro 1,0 mm., Sant Feliu de Guíxols 1,0 mm.


El migdia ennuvolat de passat divendres amb la platja deserta i alguna gota de pluja. Font: càmera del Temps de TV3 ubicada a Platja d'Aro.


Tarda assolellada amb banyistes a la platja el passat divendres i restes de núvols. Font: càmera del Temps de TV3 ubicada a Platja d'Aro.


Pel que fa a les temperatures màximes del passat divendres al Baix Empordà, aquestes van baixar entre 2 i 3 graus respecte a les del dia anterior cap a l'interior, però a la costa tan sols baixaren 1 grau, amb molta xafogor.
Els 29,7ºC de la Bisbal d'Empordà van ser la màxima més elevada.
Les mínimes, per la seva banda, van ser 1 o 2 graus més altes, amb els 18,0ºC de Monells com a mínima més curta.

Màximes registrades el passat divendres 25 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

La Bisbal d'Empordà 29,7ºC (18,3ºC)., Monells 29,3ºC (18,0ºC)., Castell d'Aro 28,7ºC (19,2ºC)., la Tallada d'Empordà 27,8ºC (18,4ºC)., Torroella de Montgrí 27,1ºC (18,6ºC).

Altres dades meteorològiques del passat divendres 25 de juliol del 2014 a Palamós., temperatura màxima 25,5ºC, mínima 20,5ºC. Vent variable al matí, a 5/10 km/h de mitjana., tarda amb vent del ESE, a 5/10 km/h de mitjana., vespre/nit amb vent del N, a 10 km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 34 km/h N. Estat de la mar amb mar arrissada., mar endins hi havia marejol (onatge sig.de 0,35 metres a les 13:00h davant del cap de Begur). Pressió atmosfèrica màxima 1013hPa, mínima 1010hPa. Humitat relativa màxima 88%, mínima 64%.(Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Mapa sinòptic previst per dimarts a les vuit del matí. S'observa l'arribada d'una bossa d'aire fred en altura de -15ºC a 500hPa al nord del país.


Segons els models numèrics, sembla que tindrem una refrescada transitòria per la nit del dilluns i tot el dimarts vinent.
Degut al pas d'un sistema frontal acompanyat per un embossament d'aire fred en altura pel nord de Catalunya, es preveu que a Palamós altre cop puguin crèixer les nuvolades i que ens portin pluges durant bona part del dilluns, a més, és molt possible que arribi a caure alguna tempesta moderada entre la tarda del dilluns i el matí del dimarts.
Degut a la pluja i a l'aire fresc del nord que arribarà, l'ambient serà molt més suportable fins el dimecres a primeres hores., a partir de llavors els termòmetres es tornaran a enfilar de valent.
Acompanyant aquest nou canvi de temps, com que ens entrarà l'anticicló en forma de falca i es mantindrà una zona de baixes pressions a Itàlia, cal destacar que la tramuntana pot bufar a uns 15/20 km/h de mitjana entre el vespre del dilluns i el matí del dimarts, amb marcades fluctuacions d'intensitat, però amb alguna ratxa propera als 30/40 km/h en el nostre sector costaner.